El correu electrònic em deia que havia rastrejat la meva activitat a Internet i estava en disposició de compartir amb amics, companys de feina i familiars tots els meus vídeos amagats. Em deia que jo no volia això, donada la naturalesa dels vídeos que fruïa mirant, i que jo sabia exactament a què es referia... Per evitar-ho li havia de transferir 900 euros. Quan tingués els diners eliminaria totes aquelles coses «brutes» sobre mi. M’advertia que compliria la seva paraula, que la cosa era seriosa. Que era un tracte just i el preu força baix, atès que havia estat revisant la meva activitat i m’havia gravat activant la càmera.

Soc conscient que el que diu és factible però no he pagat perquè no m’ha convençut com ho explicava. Primer de tot, deia que havia comprat l’accés al meu correu a uns pirates informàtics. O sigui, que ell no era un pirata informàtic, i no es pot confiar en algú que no sap què és. Després deia que «òbviament» i «sense cap problema» s’havia introduït en el meu correu. Crec que hauria hagut de dramatitzar una mica més si vol demanar diners, perquè, si no, el seu esforç perd valor. Es devalua. Deia que posaria els meus vídeos en coneixement de familiars, amics i companys de feina, però no deia res del públic en general. Els familiars, amics i companys de feina em coneixen, i crec que encara que difongués vídeos practicant sexe amb una cabra o humiliat per una dominatrix (falsos, evidentment) no empitjoraria l’opinió que tenen de mi. Un altre tema és el públic en general, ja que tots som altament sensibles al que pensin de nosaltres els desconeguts.

A més, em va irritar quan va jutjar negativament els vídeos que frueixo mirant. I jo em demano què hi ha de dolent en mirar vídeos de la meva mare collint tomàquets a l’hort! Si ell no té hort i vol els meus euros per comprar-se’n un, que el financi d’una altra manera! Una altra cosa és l’import de 900 euros. El meu fill rep una paga setmanal i estaríem parlant que es quedaria sense durant anys, perquè òbviament els diners de l’extorsió s’haurien de compensar en el balanç comptable de la família, i no seré jo qui llepi. Però pitjor que això és que deia que si pagava esborraria tot el material brut. A veure, i això per què? No té més sentit que si trobes algú que et paga per un material que continues tenint, i del qual pots fer infinites còpies, el munyeixis com una vaca indefinidament? I això són molts més anys del meu fill sense setmanada per una feina no sol·licitada de la qual s’ha marcat el preu unilateralment. Així que et bombin!