Per aconseguir fer realitat un somni, per lluitar fins a assolir un objectiu, per complir un ideal, per superar reptes, per imaginar el futur, per vèncer cal posar en pràctica els valors del compromís, de la fidelitat, de l’amor indestriable pel que estàs lluitant. Tot això i molt més és necessari per tirar endavant un projecte ambiciós, un projecte de vida (o de país, ja que hi som posats)...

Cal definir bé on es vol arribar, tenir les idees clares, planificar acuradament l’estratègia i, sobretot, imaginar les dificultats que sorgiran i com superar-les per no fracassar. A l’edat que s’escometen els projectes de futur ja no es pot anar amb el lliri a la mà, sinó amb tota l’empenta i la determinació que exigeix l’objectiu pretès...

Com que res no és fàcil i ningú no regala res, el més aconsellable és compartir l’anhel, sembrar complicitats per recollir els suports necessaris. Confiar en l’entorn i guanyar-lo per a la causa: sense la seva col·laboració no arribarem a la meta...

Cal saber generar confiança, guanyar comprensió davant dels dubtes i dels errors, rectificar quan toqui, demanar perdó sempre que calgui i ser humil, molt humil en la discussió dels arguments contraris. Cal parlar clar i escoltar molt. La generositat és indispensable. I ser pacient, també. Res no s’aconsegueix en un dia, i tot es pot perdre en un moment per una mala decisió, per una equivocació, per un engany, per un egoisme particular que ens faci perdre el nord...

Ser conseqüent amb el compromís adquirit, treballar sense defalliment per aconseguir l’objectiu somiat són exigències bàsiques per a tots aquells que entren en el joc de tirar endavant el projecte vital. No s’hi valen mitges tintes, ni actituds tèbies. El futur es construeix amb l’embat del dia a dia...

I és indispensable ser conscient que per afrontar els problemes caldran moltes dosis d’autoestima, d’entusiasme, de respecte, de responsabilitat, d’amor indestructible. Estar-ne convençut, vaja!, que ja en aquest punt de l’article no cal donar-hi més voltes per explicar les exigències que cal complir si volem celebrar com cal l’objectiu somiat.

Ras i curt: estic escrivint això (la nit de dijous 29) justament el dia que es compleixen els primers 50 anys de vida compartida amb la Josefina –la persona més extraordinària que hagi conegut mai–, amb l’objectiu comú de tirar endavant un projecte de vida que ha tingut de tot: moments bons i d’altres de no tant, il·lusions fetes realitat amb amor i un munt de reptes que no renunciem pas a superar.

La família ho sap i ho celebra. L’agraïment és per a aquells que ens han ajudat a complir el compromís.