MHP, vós sou el President de tots els catalans i catalanes, pensem com pensem. Vós teniu la gran responsabilitat de dirigir el país, de prendre les decisions que ens facin a tots la vida una mica millor. Són molts a la vostra vora que criden i criden, reivindiquen i reivindiquen, però de treballar, el que es diu treballar, per millorar-nos la vida, poc. Entenc que els escolteu, però sou vós qui teniu la responsabilitat. Poc cas els podeu fer si volem complir amb la feina que teniu encomanada. A què treu cap la rebequeria de no anar a la Conferència de Presidents per parlar dels fons europeus, què vol dir deixar la cadira buida, que ens hi juguem els quartos!

De sempre, el nacionalisme català ha tingut un complex d’inferioritat que l’ha dut a voler ser més que els altres, fet que li ha costat les antipaties de tothom, sense ser conscient del poder real que tenien entre mans. Al President Pujol, ja li va passar al principi del seu llarg mandat. En el moment que les Corts espanyoles li oferiren la possibilitat d’un concert tipus basc, el seu grup, Minoria Catalana, va dir que no. En aquell moment, tot i tenir l’Estatut, el President Pujol veia l’Autonomia de Catalunya més a prop de la Mancomunitat Provincial de Prat de la Riba que a la d’un lander alemany o una província canadenca. Estava convençut que l’oferiment duia trampa, per a mi, el cost de cobrar impostos, per a ells la glòria de fer les inversions. Tot i que mai ho va reconèixer, tota la seva presidència va estar marcada per aquest pensament, però en sentit contrari. No va ser fins al President Maragall, recollint el testimoni de Quim Nadal, que Catalunya no es planteja seriosament la gestió dels impostos.

Com a President, segur que teniu l’Estatut vigent al cap. Ja entenc que el transcendent és la independència, però l’important és el benestar dels ciutadans. M’explico, en aquests anys, que heu estat responsable de les finances, ben poqueta cosa heu fet per desenvolupar el Títol VI, Capítol I, de l’Estatut, que fa referència a la Hisenda de la Generalitat. Per cert, és gairebé el mateix que va votar el poble de Catalunya, atès que el Tribunal Constitucional va anul·lar una sola frase de tot el Títol. El Consorci Tributari de Catalunya està reconegut a l’art 204. 2, què esteu esperant a crear-lo? Això sí que és «una estructura d’Estat». Amb el Consorci Tributari tindríem més ingressos, a més que no dependríem de les bestretes a compte, atès que els repartiment es faria al moment de la recaptació. Per què no ho heu fet? No deu ser que per la lleialtat institucional, reconeguda a l’Article 209 s’acabaria amb el «dèficit fiscal».

MHP, si voleu passar a la història, treballeu amb les eines que teniu, que en són moltes i molt bones. Haureu de decidir què voleu. Voleu fer de l’aeroport del Part un hub intercontinental? Haureu d’assumir que sortiran els del «no a tot». Així és la política, res és gratuït. Com tot en la vida, cada decisió té un cost.