Una vida nova per una de vella. Una que arriba per una que se’n va. Quan neixes ets un nom, un pes i una talla. Quan et mors, si has tingut rellevància pública, potser algun mitjà de comunicació en fa una ressenya, t’escriu el nom sencer, amb els dos cognoms, explica on vas néixer, què has estudiat, a què t’has dedicat professionalment, si han reeixit els projectes que has tirat endavant, o bé si has ocupat alguna responsabilitat destacada. En resum, un recull de dades, xifres, informació considerada digna de ser recollida, que justifiqui davant dels ulls de la resta de mortals que ets una persona mereixedora d’un escrit pòstum i, fins i tot, d’un carrer al teu poble. M’encurioseix pensar que la talla i el pes amb què marxes d’aquest món no té cap mena d’interès. Dubto que consti en cap arxiu o esquela. Saber si la vida t’ha xuclat l’ànima, si t’ha espremut com una taronja i marxes deixant inert un cos lleuger, només pell, os i un grapat d’afectes, o ben al contrari, has engolit tantes coses de fora cap a dins, les has absorbides amb tant desfici, que ets un pes pesant, un acaparador que et vols endur el món amb tu.

Una conversa d’estiu

A la ràdio recorden, com cada 3 d’agost, que va morir Nino Bravo i posen una de les seves cançons més conegudes. La locutora diu, entusiasmada, que la voldria escoltar sencera, però en deu segons la melodia es fon. No puc entendre com és possible que aquest cantant de final tràgic sigui recordat cada any, com tampoc no comprenc per quina raó hi ha efemèrides que es commemoren sempre i d’altres que romanen oblidades. Les coses que no s’expliquen sembla que no passin, o que passin menys, amb menys intensitat, amb menys veritat. Quant d’esforç sense pesar ni calibrar se’ns deu escolar sota les pedres.

«No entenc per què al diari surt la llista de persones que es moren i no de totes les que neixen», em diu el meu fill gran. Li dic que també hi apareixen naixements, fotos de nadons amb casquet. M’insisteix que hi ha poca informació. Que així com en alguns casos s’explica tota la trajectòria vital d’una persona, també es podria fer una predicció de futur. I ens imaginem que les criatures nascudes avui faran coses importants per a les persones i el planeta. Alba, 51 centímetres, 4,200 kg, futura astronauta. I comencem a jugar i parlem d’una Martina que naixerà abans d’hora però que tindrà un paper crucial en la lluita contra la pobresa; i de l’Àngel, esportista internacional; i de la Maria, que recuperarà les terres dels seus avis i esdevindrà pagesa i serà feliç cultivant tomàquets. Hi ha converses d’estiu que et reconcilien definitivament amb la humanitat.