Quan la Pilar del tercer, la infermera, entrega les claus del pis, ell l’acomiada amb un somriure i mentre fa per tancar la porta és a temps de sentir: I rega’m les plantes i buida’m la bústia! Ho faré, respon ell des de dins. Ets un sol. I tu passa-t’ho molt bé per Menorca, que és molt bonic. I la sent com baixa les escales fins al carrer talonada com va i acalorada per la calor i per tot el que suposa marxar, per fi, de vacances. Des del rebedor estant ell la sent baixar i, al moble rebedor, posa les claus del pis de la Pilar al costat de les altres 6 claus dels veïns del bloc que també han marxat i que han decidit confiar-li les claus aquest agost. Fins a darrera hora no era clar que acabessin marxant tots, la covid i el panorama general no conviden a gaires festes, li va dir just fa dos dies el veí de sota, el Llorenç –mestre de dilluns a divendres i escriptor la resta del temps–. Ell els va oferir ja fa unes setmanes a tenir-los cura del pis, que ell no marxaria pas i que amb tant de ves a saber què pot acabar passant si marxes, els va convèncer que els faria una bona custòdia. L’estima que li tenen i les ganes de marxar tranquils van fer que, entre la darrera reunió d’escala i els talons de la Pilar baixant escales avall, tots sis li han deixat les claus i tots sí, ara sí, ja són fora.
Ell es mira les claus arrenglerades una al costat de l’altra. Sap de qui són i com són. La M. Dolors, jubilada i amb poques ganes de marxar i menys ganes de quedar-se. No facis maleses, li va etzibar. El Josep M, de l’àtic, el professor que li diuen, aquest va ser el primer de dir-li, noi, no me’n refio de ningú, però m’has tret un pes de sobre. Va ser el primer de marxar. I l’Imma, la veïna callada del segon que, pensa ell, en deu tenir alguna de pensada perquè, sense mai dir res ni badar boca, l’endemà de la proposta li va trucar a la porta: Té, tindré un agost mogut, només vull que no em facis preguntes i li va deixar les claus com qui li confia un secret. Es va quedar amb ganes de saber-ne més. I l’Antoni, que el va sorprendre dient-li si, de passada, li recolliria uns paquets que espera i que, si us plau, no en digui res a ningú.
Repassa les claus i, mentalment, repassa les vides dels seus veïns mentre, per la finestra del celobert, escolta el silenci d’aquest primer divendres d’agost en què finament s’ha quedat sol amb tota la casa. I mira el calendari i pensa que al capdavall li ha quadrat tot força i que avui és divendres i que ara es prendrà una cervesa abans de posar-se a fer feina, que, s’ho ha buscat, és agost i per a ell ha arribat el moment de treballar. Té ganes que arribi demà.
( continuarà)
