Sembla que el consum d’aigua durant l’any passat ha sofert un increment considerable a les comarques centrals. Sobretot a Manresa, on l’augment domèstic ha estat de sis litres per habitant i dia. L’empresa concessionària Aigües de Manresa n’assenyala com a factors principals la calor –l’any 2020 va ser l’any més calorós dels últims setanta anys– i el confinament a causa de la pandèmia. El primer dels factors ens remet al tema de l’escalfament global que, sumat a la disminució de les precipitacions, ens hauria de fer repensar els hàbits d’ús d’un recurs natural cada vegada més escàs. Pel que fa al confinament com a factor vinculat al creixement del volum per capita, caldria analitzar-ho bé. Quedar-se confinat a casa, implica dutxar-se amb més freqüència i fer la bugada cada dia? Probablement comporti, això sí, utilitzar més el rentaplats, perquè els àpats es fan a casa, i visitar més vegades la tassa del vàter, ja que es deixen de fer servir els lavabos de la feina. Segons els experts en el consum domèstic de l’aigua, a banda de les variables climàtiques i altres eventualitats, hi ha factors que també caldria conèixer i analitzar. El consum també depèn de variables econòmiques i psicològiques, el preu de l’aigua, l’edat dels residents, la tipologia dels habitatges, etc. Desconec el sistema, però els finlandesos saben quina és la proporció d’ús de l’aigua consumida per al bany, la bugada, la cuina i l’inodor. Saben, per exemple, que són el país d’Europa que menys aigua consumeix a l’hora d’anar al lavabo, a diferència dels anglesos, que són els que més vegades tiben la cadena. No digueu que no seria interessant esbrinar quina part dels cent disset litres consumits diàriament per manresà i dia l’any passat van correspondre a l’esbandida de les aigües menors, i ja no diguem de les majors.
