Els camins del Senyor són inescrutables, diuen; i les diverses maneres en què es manifesta l’estigma en tot allò que té a veure amb la salut mental, també. Al parlar d’estigma, d’entrada, ens pot venir al cap el menyspreu que una part de la societat pot sentir amb relació a les persones amb diagnòstics de salut mental, el menyspreu i els estereotips relacionats, com poden ser que fan «cuento», que són agressius, que estan malalts perquè volen, i podem anar afegint tots els conceptes i valoracions, negatives, que ens vinguin al magí.
Avui he de badar en aquest àmbit en què les conductes estigmatitzadores no haurien d’existir. Fa uns anys, en primer lloc, em va sobtar i, després, indignar de la poca consideració que una persona de les que regulaven i tenien autoritat per tal d’aprovar i aplicar noves tècniques terapèutiques per al sistema públic va manifestar; com que ja cap dels protagonistes estem exercint laboralment en el sistema públic de salut, val la pena compartir-ho.
Imaginem, doncs, que una empresa innovadora ha descobert una tècnica que permet arribar a un diagnòstic en una malaltia psiquiàtrica amb una precisió d’un 90% de les persones ateses i, a més, ho fa amb 2 sessions quan, amb les tècniques habituals, es necessiten 6 sessions i la precisió és semblant. Continuem imaginant, que aquesta empresa ja té realitzats estudis en instituts de recerca acreditats i completades totes les fases que els criteris científics requereixen; continuem imaginant ( John Lennon al poder) que l’empresa proposa a la xarxa pública i les autoritats públiques relacionades, posar a disposició aquesta tècnica en cadascuna de les regions sanitàries, la nova tècnica, amb tot l’aparetatge necessari i que ho fa de manera gratuïta durant 6 mesos, per tal de testar si allò que dona resultats en condicions de recerca també es mostra eficaç en la pràctica assistencial habitual. A més, es té l’oportunitat de fer-ho amb 2 països occidentals més amb sistema d’atenció pública semblants.
Fins aquí, sembla que anem pel bon camí, i que podrem tirar endavant. Els professionals engrescats, i es presenta el projecte a la persona representant de l’administració. Uns 30 minuts de presentació i la resposta que va donar és pròpia d’una realitat, que només el benvolgut Berlanga hauria pogut retratar o l’il·lustre Unamuno quan va dir « Que inventen ellos y nosotros nos aprovecharemos de sus invenciones».
La resposta del personatge va ser, i cito de memòria, «sí home, i si resulta que va bé? Llavors ho haurem d’aplicar». Silenci llarg i educat per part dels professionals de la salut mental.
No em puc imaginar aquesta resposta i actitud davant d’una nova tècnica relacionada en altres camps com pot ser el càncer o malalties degeneratives.
I el que em sap més greu, no haver-ho pogut dir fins a hores d’ara, no fos cas que opinar diferent tingués conseqüències nefastes per a les institucions proveïdores de serveis, o sigui, que aquest Badant és terapèutic i alliberador.
