No ens carregarem el planeta. La Terra és una bola de minerals que gira sobre ella mateixa i al voltant del Sol, i no deixarà de fer-ho encara que la seva atmosfera desaparegui o es torni tòxica i abrusadora com la de Venus. Tampoc no ens carregarem la vida sobre la superfície terrestre: fongs, bacteris, líquens, algues, insectes... són capaços de sobreviure a grans catàstrofes. El meteorit que va liquidar els dinosaures va obrir la porta al domini dels mamífers, la classe de vertebrats a la que pertanyem. L’alerta del grup d’experts reunits per la ONU sobre els efectes imparables de l’escalfament global tampoc no pronostica la desaparició de la humanitat a causa de l’alteració dels règims climàtics. Els sàpiens continuaran existint encara que s’arribi el més pessimista dels escenaris dibuixats pels analistes i se succeeixin de forma desordenada les inundacions i les sequeres: la nostra espècie ha sobreviscut a canvis climàtics de molta més envergadura i, de fet, segons els investigadors, la reducció de les selves africanes i l’aparició de sabanes al seu lloc va tenir un paper important en l’evolució mateixa de l’homo a partir d’algun ancestre comú amb els primats arboris. L’anada i vinguda de les glaciacions ha estat tant o més impactant que la catàstrofe climàtica que ara s’anuncia. No, l’emissió descontrolada de gasos d’efecte hivernacle no és una forma de suïcidi de la humanitat, sinó de la civilització tal i com la coneixem. Les calors extremes, l’extensió dels deserts, les riuades inusuals, la inundació de les terres costaneres on viuen i produeixen milions de persones –a Catalunya, la majoria de la població– perquè el desglaç dels pols alçarà el nivell del mar, les grans migracions de refugiats climàtics, tots aquestes desastres i potser altres de pitjors no faran desaparèixer els nostres descendents, però els poden menar a una vida d’allò més incerta i penosa comparada amb la dels actuals usuaris rondinaires de l’estat del benestar al primer món.
