El 31 de juliol passat abaixava definitivament la persiana Comestibles Comallonga, un negoci familiar que es va iniciar l’any 1950 al nucli antic de Manresa. La botiga del carrer Urgell ha anat passat de generació en generació fins ara, però l’última ha decidit no seguir aquesta tradició familiar. Tal com explicava a aquest diari Conxita Comallonga, la darrera a regentar-lo, per darrere d’aquell taulell des d’on es dispensava un amplíssim ventall de comestibles, entre els quals excel·lia el gra cuit, hi havien passat els pares, els tiets, els cosins, la germana bessona i la filla. Un establiment d’aquells que convenim a catalogar «de tota la vida», perquè per a molts clients ha format part de la seva trajectòria diària i del seu paisatge quotidià, i perquè entre les seves parets s’hi ha desenvolupat una branca robusta d’un arbre familiar.
Un mes abans havien abaixat la persiana més de 150 anys d’història traçats per quatre generacions a l’Hostal de Calders, la que en els darrers anys s’havia convertit en l’única botiga de comestibles d’aquest poble del Moianès, on es venia una mica de tot. Josep Reixach (besnet de la fundadora) i la seva esposa, Pilar Molas, n’havien portat les regnes durant els últims quaranta anys, fins al moment de la jubilació. Un establiment amb un segle i mig de trajectòria que va començar quan la besàvia de l’Albert va fundar un hostal arran del camí ral de Manresa a Vic en el seu pas per Calders, on carreters i tartanes podien fer reposar els cavalls, fer un àpat o quedar-se a dormir. Van començar també a fer de botiga i a elaborar embotits, entre els quals destacava la seva llonganissa. Quan, ara fa un mes i mig, van tancar portes, veïns i clients de pobles del voltant es van congregar davant l’establiment per retre’ls un emotiu homenatge.
El mateix dia que ho feia Comestibles Comallonga, a Sant Joan tancava portes definitivament, després de 60 anys, la botiga de queviures Ca la Margarita del carrer del Riu. Margarita Gamisans i el seu marit, Joan Molviedro, van arribar al moment de la jubilació sense relleu darrere el mostrador. Carn, bacallà, embotits, formatge, fruita, verdura, congelats, drogueria, aliments envasats, begudes... l’oferta de l’establiment era la típica d’una botiga de queviures «de tota la vida». El comerç no va tancar ni un sol dia per la pandèmia de la covid i va poder donar suport als veïns confinats portant-los les comandes a domicili quan era necessari. Segurament és llei de vida, però amb cadascun d’aquests comerços perdem alguna cosa més que un simple punt de venda. Perdem història, perdem barri, perdem poble. Perdem referències «de tota la vida».
