Tot indica que els terratrèmols del segle XV van fer caure la torre de Merola, una imponent construcció rectangular de prop de 15 metres d’altura que es va construir, com a torre de vigilància, per controlar el camí ral de Manresa a Berga. En aquest punt estratègic de Merola, el camí s’enfilava cap a Casserres, i des d’aquesta imponent altura es podia controlar un extens territori.
Dels efectes del terratrèmol només en va quedar dreta una de les parets. L’any 2016 ens vam adonar que tant temps de resistència podria arribar a la seva fi i que perillava de caure del tot. La suma d’esforços –Ajuntament de Puig-reig, Diputació de Barcelona, equip tècnic de l’SPAL, dels arquitectes Joan Closa i de Carles Enrich, els arqueòlegs, els documentalistes... – i de voluntats van aconseguir trobar-hi una solució espectacular, que ha obtingut el premi internacional ENOR, considerat un dels premi d’arquitectura més destacats a la península Ibèrica, amb quinze anys de recorregut i amb una participació que s’acosta als dos-cents projectes.
Feina ben feta i reconeguda. És fruit de l’aplicació d’una metodologia de treball que el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona aplica des de fa anys i que parteix de l’anàlisi rigorosa i pragmàtica del monument i de les seves circumstàncies, de la consideració com a document històric tractat amb rigor científic, com a objecte arquitectònic viu que ha de seguir sent útil a la col·lectivitat, i com a element significatiu, amb relacions emblemàtiques i sentimentals amb els usuaris.
La intervenció en aquest Bé Cultural d’Interès Nacional, inaugurada el dissabte 4 de juliol, té molts valors a més del de garantir que l’estructura medieval aguantarà un pilot de segles més. Interpreta un edifici amb una estructura de fusta que, a més de reversible, recupera el volum original i el material que quedava ocult a l’interior de la torre indispensable per a l’accessibilitat i la funcionalitat de l’edifici. La interpretació es completa perquè la imponent estructura permet l’accessibilitat a la part superior i adonar-se de fins a quin punt aquesta altura era l’adequada per vigilar els camins.
Des de dalt la torre es pot mirar lluny, una actitud que convé a la nostra comarca, al nostre país. Mirar lluny i fer-ho des de la solidesa que proporciona una anàlisi rigorosa de la realitat pròpia, de les oportunitats, sense perdre de vista les febleses, sumant esforços per multiplicar.
La torre no és un testimoni excepcional del patrimoni heretat. És el més lluït d’un patrimoni notable del qual formen part la llegenda del cavaller de Merola recollida pel gran Joan Amades, el ball de cascavells conservat gràcies a la gent de l’Ametlla de Merola, una història de gent de masies i masoveries, una història de gent de colònies, de l’Ametlla i de Cal Riera, i un paisatge de bosc i camps a l’entorn d’una discreta riera capaç de donar-li nom. El topònim Merola ve de paratge intermedi, lloc del mig.
De la historia sempre s’aprèn, de la de Merola, també
