Ahir va dimitir el de Montserrat. Confesso haver pensat que pels escàndols sexuals no arribaria a culminar el límit reglamentari dels seus 75 anys. És una jubilació tècnica, segons les normes benedictines, en lloc de forçada per aquestes carpetes agres resoltes en fals. Els abusos han estat reconeguts d’aquella manera típica de les sagristies i els claustres: «Sí però...». Vaig arribar a pensar que veuria un veritable acte de contrició per la seva responsabilitat sobre els monjos implicats. A la comunitat no van protegir tots els infants ni els joves que hi acudien a la recerca espiritual o formativa. Alguns van caure a mans d’alguns depredadors temptats per la carn de menors d’edat.

La litúrgia i els esperits amb sotana estan de màxima actualitat. Aquests dies en fa (d’exercicis espirituals) a La Cova el cap dels jesuïtes, Arturo Sosa, el Papa negre. Entre poques i cap són les possibilitats de tenir el (Papa) blanc a Manresa el 2022, ha dit. És ben curiós, quan fa 499 anys de l’abandó de la luxúria per part de Sant Ignasi, la gran falla de l’organització més multinacional de totes és justament una perversió (il·legal) de tal pecat, sent a més a més un dels set mortals segons els catecismes.

Des del meu ateisme proper a l’apostasia, l’església d’aquí i totes les altres religions em fascinen. Algú quasi tan allunyat de la fe com jo, en Quim Masferrer, em deia un dia que ell no és creient però sí practicant. Al revés de la majoria del país, segons les estadístiques publicades regularment. Més o menys com la independència. Molts la volen però pocs estan disposats a practicar-la seriosament.

Tornant a la muntanya més sagrada (o una d’elles), és necessari consignar que els casos d’abusos a menors, un d’ells acabat de conèixer, és un capítol més (i greu) de la gran pèrdua de valor de la marca Montserrat més enllà dels fidels i els aprofitats. Encara és un pol d’atracció turisticoreligiós, però algun dia hauran d’assumir la decadència respecte dels temps de l’abat Escarré i del mestratge de Cassià M. Just al segle passat. La influent estrella benedictina ha anat declinant. Té una tendència inaturable a apagar-se com les candeles multicolors del passadís inclinat del cantó muntanya del santuari.

El canvi de cap podria ser un bon moment per intentar reviscolar la preeminència passada, si és que hi ha possibilitat de reversió. Els lideratges sempre són determinants, i encara més en un grup jerarquitzat com ells. Després de dècades de perfil baix, de poca exposició mediàtica i decaient a marxes forçades, caldrà veure com fan l’elecció del nou abat el setembre. Segons el periodista del diari Ara Ignasi Aragay, els candidats són dos: Ignasi Fossas, metge de formació, i el barceloní Manel Gasch. El reglament de nomenament preveu una elecció secreta amb majoria simple dels monjos amb dret a vot. Antiga democràcia eclesial. Tot i que la famosa regla de Sant Benet preveu una escapatòria a mans d’una part menor de la comunitat però amb més bon criteri. Sempre tenen portes escapatòries cap a estances secretes.