Josep Maria Soler, abat de Montserrat des de l’any 2000, complia ahir els 75 anys i el monestir iniciava el temps de relleu. Montserrat és, alhora, comunitat monàstica, coral amb projecció internacional, empresa, equipament turístic, monument i símbol arreladíssim al país. La de l’abat és una feina complexa, i Soler l’ha afrontat en la nova clau que imposa el segle XXI. Poquíssimess vocacions, escolans que ja no accepten aïllar-se del món i, sobretot, una societat que ja no tolera l’ocultació d’abusos sexuals a menors. Soler n’ha hagut d’encarar dos. Inimaginable només fa una generació. El silenci s’ha trencat. Els temps han canviat, i per a bé. El seu predecessor haurà d’entomar reptes fruit de canvis que segurament ara no imaginem, però estarà més avisat que Montserrat ja no pot ser el que ha estat fins al tombant de segle. El monestir s’ha d’obrir a la societat i tot el conjunt montserratí ha de ser cada cop més un patrimoni de tothom. Soler ha fet les primeres passes. El seu successor n’ha de fer moltes més per tal que Montserrat continuï sent un símbol del país i un pol turístic de la comarca gestionat de manera que sigui un lloc de trobada universal.
