Ignoro en quines condicions d’alleujament calòric estareu llegint el diari, en tot cas si ho feu submergits a la banyera o teniu el dubtós privilegi de fer-ho remullant els peus en alguna platja a petar, us aconsello precaució per evitar que el paper es mulli i les llàgrimes de tinta corrin pàgina avall, això si el mòbil no rellisca i acaba fent submarinisme en cas d’estar practicant la lectura en format digital.
El termòmetre puja, les gotes de suor amarga per tot el que passa em fan venir a la memòria una pel·lícula que de petit em va impressionar, i a cada revisió, amb el pas del temps, ha anat guanyant valor dramàtic en la meva filmoteca particular. A Fahrenheit 451, el film de Ramin Bahrani basat en la novel·la de Ray Bradbury, en Guy Montag es converteix en l’heroi salvador del pensament quan s’adona, des de la seva posició de bomber incendiari, de la necessitat d’aturar la crema de llibres ordenada pel govern. Us recomano aquesta petita obra mestra de la reflexió social, ambientada en una societat futura de grans similituds amb la nostra.
Encara que aquests dies en aquesta petita terra només parlem de París i de la calor, no només les temperatures augmenten al nostre voltant, i no són només els graus Fahrenheit, Celsius o Kelvin els que ens haurien de preocupar. Les emissions de CO2 i, a conseqüència d’això, els incendis, inundacions, desequilibris ecològics, extinció d’espècies i altres catàstrofes naturals arriben a índexs alarmants en el termòmetre del canvi climàtic, que a hores d’ara ja sembla impossible de refredar. L’augment de preu fins a límits històrics en matèries de primera necessitat o els beneficis dels lobbies energètics són exemples dels perillosos augments en el termòmetre del desequilibri econòmic que acabarà per explotar. La pèrdua de llibertats, la repressió de drets bàsics des de governs i organismes oficials, la pobresa alimentària i la desigualtat social estan agafant temperatures que ens apropen al nivell màxim de risc d’incendi social.
Però el més preocupant és l’escalfament humà que estem patint i que no fa pinta de retrocedir; l’únic que baixa, ho fa en les escales de valors que podrien equilibrar la tendència cap al desastre; els nivells de solidaritat, l’arrasador de la justícia, el grau de democràcia, el rang d’assolir acords, o la pròpia capacitat individual de dialogar ni que sigui pel fet essencial de la pròpia subsistència.
A la ficció de la gran pantalla, la llibertat escrita en paper cremava quan el termòmetre arribava als 451 graus Fahrenheit; no sé a quins números ha d’arribar el termòmetre de l’estupidesa humana perquè el nostre món amb la nostra pròpia societat cremi pels quatre cantons, però la mala notícia és que si no ho aturem, no trigarem gaire a esbrinar-ho.
