No cal comptar-se entre els més crítics amb la gestió de la pandèmia a Catalunya per animar el Govern a incorporar-se als països que s’han decidit a no discriminar els immunitzats per tal de protegir la minoria dels que, molt insolidàriament, es neguen a contribuir a erradicar el virus mitjançant una o dues punxadetes. Gràcies a les vacunes, l’última onada no ha tingut ni de bon tros els efectes devastadors de les primeres. La propera, que potser serà l’última, si no sorgeix una variant molt resistent i tan contagiosa com la delta i la lambda, acabarà amb menys hospitalitzats i menys malalts a les UCI, però la major part dels casos greus i de morts es comptaran entre els no vacunats.
Com han acabat per entendre molts governs i empreses abans que el nostre, la manera més eficaç de salvar-los la vida malgrat la seva temeritat i tossuderia, ja que d’això es tracta en primer lloc, de salvar vides (i, en segon, de recuperar la normalitat i l’economia), és imposar-los a ells, als que prefereixen arriscar-se en prejudici de tots, les restriccions que els altres ja no necessitem. Aquestes i moltes més, és clar. A la reobertura del curs, els percentatges de vacunats ja seran prou alts per aixecar moltes de les barreres al conjunt de la població a canvi d’incrementar-les per a tots aquells que, sense cap impediment mèdic, continuïn negant-se a ser vacunats, o no estiguin immunitzats per haver passat la malaltia.
Fa encara pocs dies, un dels grans experts que contradiuen altres experts, recomanava als vacunats comportar-se com si no ho estiguessin. D’acord si això s’acaba el setembre. Com a França o a Itàlia i ben aviat a tot arreu, teatres, restaurants, concerts, actes i activitats de tota mena, inclòs l’accés als llocs de treball, haurien d’aixecar del tot el teló amb l’únic requisit de mostrar el famós codi QR a l’entrada. Si no és així, les autoritats o els jutges que ho impedeixin es faran còmplices de la ruïna de molts i del patiment dels negacionistes.
