Una espardenyera m’explicava fa poc que els traginers reconeixien la procedència dels mercaders que es creuaven pel tipus d’espardenya que portaven. Molts anys després, tenint en compte que el gremi a Manresa data del segle XIV, aquest calçat fet a mà segueix tenint identitat pròpia. «A vegades, tot i haver-n’hi molts tipus, he pogut reconèixer espardenyes fetes per mi a l’altra punta de Catalunya solament pel seu estil», em deia l’artesana.

Ja fa anys que avions, camions o vaixells van rellevar la tasca de transport de mercaderies dels traginers i que ens trobem immersos en la globalització. Tanmateix, els productes fets a mà segueixen sent tan característics com reconeixibles, i és que no n’hi ha dos d’iguals.

A la Catalunya Central cada cop hi ha més persones que aposten per obrir-se un espai al mercat amb aquest tipus de productes. Recentment he pogut conversar amb alguns d’aquests emprenedors i els seus valors de producció de proximitat i sostenible em van fer reflexionar sobre els hàbits de consum de la nostra societat.

Quan necessitem algun producte, moltes vegades, triem l’opció més barata i no tenim res més en compte. «Preferim comprar cinc samarretes rebaixades a una multinacional que quedar-nos-en una pel mateix preu però que sigui feta al territori», em deia un altre productor local. Les seves paraules em van permetre entendre que, més enllà del producte, cal conèixer què hi ha darrere, com per exemple, el recorregut que fa fins que el comprem.

Tenir-ho tot a l’abast gràcies a Internet és còmode, però no és gaire beneficiós per al planeta. Les fàbriques no paren i els productes viatgen ràpidament d’un país a un altre. Hem apostat per l’opció pràctica, però també la més contaminant. Si compréssim més al territori, seríem més sostenibles, sobretot en un moment crític per al planeta. I què me’n diuen, de la precarietat laboral que precedeix molts dels productes que comprem a l’estranger?

A més, hem deixat de banda els comerços locals que venen producte de proximitat i molts no han pogut sobreviure. Però penso que no és tard. Si apostem pel producte local, ajudarem a evitar més tancaments. De tot això m’agradaria saber què en pensarien els traginers. Sobretot si veiessin com la seva feina ara la fan grans vehicles o si sabéssim que hem substituït el producte artesà pel fet en massa. Probablement es posarien les mans al cap.