La polèmica generada per la regidora de la CUP Ylènia Morros, membre de l’equip de govern tripartit de Navarcles, en interrompre un monòleg per demanar a l’humorista que no continués fent broma sobre col·lectius vulnerables per la seva inclinació sexual, és el resultat de dues actuacions precipitades. La regidora, que ha dimitit amb el vistiplau de la CUP, no podia irrompre gratuïtament en un espectacle contractat pel seu propi govern, i menys sense haver-ho acordat amb els membres del seu govern que estaven presents en l’acte; d’altra banda, l’humorista hauria pogut limitar-se a recollir el comentari i continuar endavant en comptes d’espectacularitzar la situació. Es tracta més, doncs, d’un tema de gestió de la discrepància que de la discrepància en ella mateixa. Amb tot, la reflexió sobre el contingut del monòleg no és sobrera: l’humor és lliure, però no és cert que en democràcia sigui il·limitat. Hi ha consens a no fer acudits sobre certes coses. Discapacitats psíquics o jueus, per exemple. Hi ha col·lectius que tendeixen a ser menystinguts, o fins i tot poden ser agredits pels odiadors professionals. Segons quines bromes poden alimentar el menyspreu. Cal anar-hi amb compte.
