Quan es va abolir el servei militar em vaig quedar sol defensant l’exèrcit de lleva. Per mi en democràcia amb exèrcits populars és molt més difícil declarar una guerra. Algú creu que hauria estat possible la foto de les Açores sense exèrcits professionals? Vostès es preguntaran què té a veure l’exèrcit amb el preu de la llum. Res, però el debat actual és molt semblant al de llavors.
Aprofitant els moments de punta del consum d’electricitat, gairebé tots els polítics i mitjans, amb els d’orientació progressista al capdavant, posen el crit al cel per com es fixa el preu de la llum. Regió7 va publicar un article molt interessant el dijous dia 22 juliol titulat «Per què puja tant el preu de la llum?», on explica molt bé com funciona el mercat majorista de la llum, i per què puja. Les conclusions, tot i ser reals, no són del tot certes.
A gairebé tots els mercats elèctrics dels països occidentals la subhasta de l’energia es fa mitjançant l’anomenat tipus marginal, el preu final el marca l’energia més cara a l’hora de produir-se, en el cas espanyol les de cicle combinat (gas), sigui quin sigui l’origen de l’energia que es faci servir, per tant, l’energia eòlica, fotovoltaica, nuclear, hidràulica, etc. es paga a preu de gasista. Així doncs, els productors d’aquestes energies tenen uns beneficis molt alts atès que ells tenen uns costos fixos, amortització i manteniment, molt baixos, comparats amb els que han de pagar pel preu del gas. A primera vista sembla un sistema molt injust per al consumidor, però alhora de la veritat no és així
Els pocs mercats on es paga segons el preu de l’energia oferta resulta que al cap de l’any el preu del quilowatt és bastant més car. Com pot ser? A les subhastes marginals els productors d’energies de baix cost ofereixen preus baixíssims perquè el que volen és entrar en el repartiment, fet que fa que durant molts dies a l’any el preu final el marqui la nuclear. Per què ho fan? Perquè tenen assegurat que els dies que entren les productores de cicle combinat recuperen molts diners. En canvi, a les subhastes on es paga per energia oferta, les energies produïdes a baix cost sempre ofereixen fins al preu de l’energia cara, els que els dona molts beneficis de manera constant.
Les grans empreses productores d’arreu han vist com el fort increment de producció d’energies renovables està augmentant els dies que no entren a la subhasta les energies cares, fet que anirà l’alça els pròxims anys. Saben que en pocs anys, si no es canvia el model, arribarà un moment d’ofertes en negatiu, perquè els dies de poc consum les renovables, com que moltes estan subvencionades, oferiran la gratuïtat, i les nuclears, com que no aturaran la seva producció, hauran de fer ofertes en negatiu.
L’any 2019, per primer cop a Espanya, es va produir més energia renovable que de combustibles, i els grans països europeus no tardaran a arribar-hi.
El pollastre a preu de vedella, tot i ser real, no és del tot cert.
