Denunciat per la mateixa dona que l’ha patit, aquesta setmana s’ha produït a Navarcles un linxament. Linxar, segons Optimot, el portal de consultes lingüístiques de la Generalitat, és «executar (algú) sense formació de procés». I no ofereix cap més accepció. Vull suposar que l’exregidora Morros deu confondre les crítiques que està rebent (les dures i les toves) amb aquesta acció consistent en posar fi a la vida d’un altre. Una d’elles li fa el meu company Albert Soler al Diari de Girona. La compara amb els talibans, de nou els amos de Kabul. Jo descarto seguir per aquesta via, tot i que la «linxada» en qüestió ha de reconèixer haver-li facilitat el símil en la setmana de la caiguda d’Afganistan.

Albert Boira és un monologuista que havia vist tèrbolament a Paramount Comedy alguna nit d’insomni parcial. Va ser contractat al seu poble (el de la regidora censora) per fer l’actuació d’aquesta temporada. L’humorista combina les seves conyes amb plantejaments provocadors. En va fer sobre les famílies nombroses de gitanos que van als hospitals a col·lapsar-los, sobre el poc que treballa la policia i altres ganxos del seu repertori. Vivències pròpies. Quan van entrar a «matar» amb els temes pansexuals i de gènere (trufats amb referències a una barra de pa) la citada política va activar-se per iniciativa pròpia per renyar-lo, tallar l’espectacle i arengar als assistents. Es va carregar l’actuació d’un atònit Boira. Sort que l’entrada era gratuïta, altrament l’ajuntament hagués hagut de tornar l’import als assistents.

L’endemà dimitia i com era d’esperar, sense assumir cap error, mirant de desviar l’atenció cap a altres carpetes de la seva curta carrera institucional. Es desfeia de culpes i sortien els mots habituals tant en polítics de dreta o com d’esquerra: «la tergiversació» i «plego perquè ja ho havia decidit abans». La seva formació, la CUP, admet poca falla i fa defensa tancada de la seva militant. A veure a la propera assemblea.

Dubto si acabar amb punts de vista seriosos o apuntar-me al sarcasme dels tòpics disponibles per a un tema greu. Fer-se la víctima després d’actuar com a capadora de la llibertat d’expressió ho és. A les xarxes alguns li han fotut canya, però des d’entorns propers a la ideologia d’Ylènia Morros han tractat a l’artista de «pollavella» i coses pitjors. El temps dirà si aquesta promoció serà bona per a la seva futura contractació. Primeres espases del seu ram, com Dani Mateo i molts més, han sortit en defensa seva.

S’ha creat una controvèrsia per manca de coherència. La joventut és una virtut física indubtable i envejable, però a vegades culturalment queda més discutit. S’ha de lligar a lectures en quantitat i de qualitat. Si en manquen, la persona pot ser naïf o intolerant. No falla mai i amb els anys remeten en molts humans. Els tancaments mentals es temperen. Per sort dels afectats o afectades i del seu entorn. Ara bé, quan ella declara anar-se’n perquè en reunions amb altres edils (literal) no la miraven a la cara, m’assalta el dubte, la base de tot. Cogito ergo sum.