Un veí m’explicava que després de viatjar a Berlín a veure el fill, on resideix, li havien quedat poques ganes d’agafar de nou un vol, tal com està la situació actual. Massa complicacions i paperassa als aeroports. El va sorprendre veure que a dins l’aparell la meitat dels seients estaven buits en ple estiu, i és que costa acostumar-se a les vivències i les situacions a què ens ha conduït la pandèmia, malgrat fer gairebé un any i mig que convivim amb el virus. M’ho comentava aquesta setmana, en què uns amics que tenen una agència de viatges al Bages em deien que s’han resignat a organitzar autobusos i sortides «per les Espanyes» i per Catalunya, quan a ells, molt avesats a creuar fronteres per visitar llocs exòtics i conèixer altres cultures, els agrada organitzar per als clients tours a països interessants i pintorescos. Una coneguda em deia que aquest estiu no anirà a l’estranger per temor, encara, a la situació, i tot això m’ho expliquen mentre no paro de veure a Instagram fotos en molts perfils de persones torrant-se sota un sol de justícia a les Balears i a les Canàries. La situació cansa, i molt. És cert que el virus no deixa de saltar entre persones tot aprofitant les alenades d’aire de la gent, potser per omplir els pulmons com a gest de desídia davant un panorama encara desencoratjador, però no s’acaba d’entendre com amb una major immunitat gràcies a les vacunes encara no podem respirar més tranquils. Les imatges a la matinada del barri de Gràcia de Barcelona fan, precisament, poca gràcia. Desespera veure tants milers de persones, sabent de què és capaç la covid, amuntegant-se i cantant l’un al costat de l’altre, segurament per desesperació dels veïns que intenten dormir, com si no passés res. Però tampoc s’entén tanta vigilància dels cossos de seguretat i l’acceptació sense protestar d’una espècie d’estat policial. Per acabar-ho d’arrodonir, els Agents Rurals restringeixen durant dos caps de setmana l’accés a l’entorn de Pedret, a prop de Berga, per la preservació del medi natural. La setmana passada va ser el torn del pantà de Sant Ponç, al Solsonès, pel risc d’incendi. És clar que hem de ser respectuosos amb el nostre paisatge, però cansa que les autoritats ens estiguin tan a sobre com si fóssim imbècils. No sortiu de festa! És millor no pensar en viatjar, malgrat que els trens i els metros vagin plens. Nou aneu a capbussar-vos el cap de setmana! Veiem diàriament que hi ha molts irresponsables, però també hi ha molta desconfiança cap a la ciutadania, i em sembla que això és tan amenaçador com la pandèmia i el canvi climàtic. De tant protegir-nos ens acabaran asfixiant.
