Pere Aragonès ha descartat amb un «no contemplo» cap escenari diferent d’uns pressupostos amb la majoria de la investidura. I jo «no contemplo» deixar d’escoltar, llegir i utilitzar el verb «contemplar» sempre i en tot lloc. Ja fa temps que tothom contempla, així en la política com en les finances, la cultura i els esports. «S’han de contemplar totes les possibilitats», diuen l’entrenador, el programador i l’inversor. Fa unes dècades tot era «a nivell de», i em van explicar la sorpresa d’un cambrer de Solsona quan un universitari, de permís de cap de setmana, va demanar: «què teniu a nivell de tapes?». Avui ja no se sorprendria, però potser arrufaria el nas si un polític li deixés anar: «quines tapes contemplem?». La resposta filològicament més enraonada seria: «les tapes són a la vitrina refrigerada, s’hi asseu al davant i les pot contemplar tant com vulgui». I és que contemplar, segons el diccionari, significa «esguardar atentament (un objecte) absorbint-se en la seva vista» (exemple: «contemplar els estels») i també «meditar sobre una qüestió religiosa o intel·lectual». En el catolicisme existeixen els ordes monàstics «contemplatius» que oren per comprendre els misteris. Si el president Aragonès «no contempla» cap altra forma d’aprovar els pressupostos que no sigui amb JxCat i la CUP alhora, vol dir que no ha esguardat atentament les possibilitats alternatives i no s’ha absorbit en la seva vista, ni tampoc ha meditat al respecte amb monàstica dedicació. Per solucionar-ho podria demanar ser acollit uns dies a l’abadia de Montserrat, on aviat els monjos meditaran sobre qui han d’elegir com a nou abat, i ho faran contemplant amb devoció la imatge de la Moreneta, una pràctica que va molt bé no pas perquè Nostra Senyora els enviï una il·luminació (que ves a saber), sinó perquè aquesta concentració allibera la ment, la buida de soroll inútil i li permet treballar pel seu compte en la solució de problemes.