Les esglésies fa temps que es buiden i anys que s’omplen amb idees desconnectades de la societat. Cada dia s’obre més la distància entre una majoria social i uns sacerdots que no troben la clau per recuperar un paper important que havien tingut, i que han perdut. Però, malgrat tot, per a molts catalans, encara avui, l’Església té una presència en el seu marc mental. Algunes generacions de joves l’estan esborrant de manera, crec, definitiva. Quan les empreses no van bé tothom pot trobar una causa, però segurament que la raó de tot plegat respon a una suma de problemes, i en aquest cas, també.

La crisis de l’Església a Occident és global, tot i que la gravetat de la mateixa va per barris. A la diòcesis de Solsona encara recorden l’empenta i la recàrrega d’energia que va suposar el pas del bisbe navassenc Antoni Deig. Les seves proclames polítiques, més que no pas les religioses, van ser un malecap per a la cúria espanyola, segur, però va connectar amb la seva població i en va esdevenir un portaveu que comptava amb l’aprovació de bona part dels solsonins. Tot i governar una zona petita i allunyada de la metròpoli, Deig va ser més que un cigró a la sabata per a una part important de la jerarquia eclesiàstica, també la catalana. I no era l’únic cigró.

Per tant, qui volia tenir l’Església catalana situada en la línia de l’espanyola, va iniciar un procés per recompondre el puzle del poder. Interessava posar en els llocs de responsabilitats una sensibilitat freda respecte el fet nacional i es van anar potenciant perfils que ho garantien, des de Barcelona fins a Tarragona, de Girona fins a Ponent. En el cas de Solsona, la primera mesura va ser nomenar com a bisbe un gran teòric, però un marbre fred amb la societat, Jaume Traserra, que va iniciar el procés de desmuntatge a nivell de base de les veus discrepants. El pas inexorable del temps per als hereus de Concili Vaticà II va fer la resta. Traserra, per edat, va haver d’abandonar la responsabilitat del bisbat de Solsona, però abans va deixar lligat el seu relleu. Només una persona amb un gran pes en determinats espais del Vaticà podia fer que la proposta d’un jove capellà de la pròpia diòcesis, desconegut per a la majoria, pogués rebre la seva mitra i el seu bàcul.

Amb Traserra es va accelerar el procés de distanciament entre els que seuen als bancs i els que estan darrere l’altar. Xavier Novell, el successor, l’ha refermat. Les seves idees s’han situat en els sectors més conservadors de l’Església i s’ha envoltat del seu sector. Les seves anades i vingudes han estat a voltes desconcertants. L’Església té a favor la seva llarga història, per davant dels seus homes.