Segurament encara és aviat per fer balanç dels incendis de l’estiu, però veient el que ja s’ha cremat (i el que podria haver estat), convindria reflexionar seriosament com afrontem la gestió d’un territori cada cop més sec i feréstec. I és que, més enllà que el Consell de Ministres hagi acordat declarar zona catastròfica territoris com la Conca i l’Anoia, s’ha d’abordar la qüestió de soca-rel perquè cap incendi no s’apaga amb pluges de milions sinó amb una gestió acurada i amb perseverança, o sigui amb actuacions continuades i permanents sobre el territori. I no se m’acut res millor que impulsar-les des del bosc mateix, però caldria repoblar-lo o, com a mínim, evitar que es continuï despoblant.

El Consorci Forestal de Catalunya alertava fa uns dies del perill que suposa més que mai l’abandonament de la gestió forestal d’uns boscos cada cop més sensibles a grans desastres com a conseqüència del canvi climàtic. La Catalunya de demà pot ser la Grècia, la Turquia o l’Algèria d’aquest estiu, i la solució per evitar-ho no vindrà des d’un despatx. Iniciatives com el repoblament de la cabra salvatge que s’ha aconseguit amb anys de feina a Montserrat, són un exemple del que es pot aconseguir amb una pastura natural per a la neteja de boscos. Però com que això no és extensiu a tot el territori, convindria que l’activitat humana hi tornés a trobar un lloc d’oportunitats. Conreus i pastures amb ramaderia extensiva ajudarien a mantenir a ratlla el sotabosc, i si es busqués decididament una sortida a la fusta (multiplicant les iniciatives actuals de biomassa, per exemple), o a les mateixes pinyes, que es veu que es poden aprofitar per fer xarops, es generarien nous incentius als propietaris forestals per gestionar-la. Ara bé, si en lloc d’això hi ha grans empreses que paguen la llet que compren als ramaders a preus irrisoris, o no es promou prou la utilitat de la fusta, poca cosa farem. I aquí, també hi tenim alguna cosa a dir com a consumidors.

Però més enllà d’això, queda molt terreny per recórrer en altres àmbits si volem facilitar el repoblament rural. Parlo de millores en les xarxes de comunicació, tant viàries (o ferroviàries), com telemàtiques, per facilitar la vida lluny de les grans aglomeracions urbanes. Darrerament, amb la pandèmia, hem vist com creix l’interès per fugir-ne, i potser seria el moment d’aprofitar aquesta embranzida per repensar les oportunitats de negoci que també pot oferir el camp. Està clar que la majoria dels urbanites que ara s’hi interessen, no ho fan motivats per l’activitat agrària, ramadera o forestal, però tot sigui repoblar el territori, perquè una cosa pot portar l’altra.