Tot passejant pels camps d’oliveres d’un parent, m’explicava que algunes eren centenàries i fins i tot podrien ser mil·lenàries. En algun moment fins i tot va comentar que quan anava amb el seu nét pels camps li deia que podrien ser de la mateixa època que les oliveres que podia gaudir Jesús quan passejava per aquells paratges. També va comentar que havia tingut ofertes per vendre-les. Tot i mantenir l’escolta sobre què m’explicava no va ser fins que em va parlar dels nostres avantpassats quan vaig recordar les paraules de l’evangeli d’aquesta setmana.

Cal dir que els nostres avantpassats, amb el compliment dels deures i tradicions de tenir cura d’aquests camps podien gaudir dels fruits i del paisatge. Van ser ferms i no van substituir aquelles soques per unes de més noves per tenir més producció d’oli, seguien cuidant amb amor aquestes oliveres per tenir unes olives que permetessin fer un oli de més qualitat.

Ara us preguntareu quina relació té la meva experiència amb les lectures. És amb el compliment dels deures com creix el sentiment de pertinença a una comunitat i creix a mesura que practiquem accions d’amor vers els altres: essencialment ajudar els que més ho necessiten.

En aquest moment, del que podríem dir, postpandèmia molts hem pogut a tensar-nos a aquells que més ho necessitaven sigui per acompanyar en la soledat o en la malaltia. Però que fàcil és oblidar-ho, ràpidament volem el nostre anterior benestar, els nostres somriure’s, les nostres...

Marc ens recorda que Isaïes advertia «aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em doneu és buit, les doctrines que ensenyen són preceptes humans...».

Però és gràcies a la fermesa de gent com els nostres pagesos, que han dedicat la seva vida i a uns arbres que han respectat i han sabut mantenir perquè les generacions posteriors encara poguéssim gaudir d’oliveres tan imponents. I és amb aquesta il·lusió i esperança que el missatge de Jesús d’estimar cada dia i cada cop més, sigui el nostre compromís com a cristians.

Un compromís d’ajudar i pensar sempre en els altres i guardar-se net de la malícia i avarícia del món.