Barra lliure

Estic molt preocupat. Ara mateix, drama afganès a banda, la societat catalana pateix en carn viva dos problemes que qüestionen el funcionament harmònic del país: els botellots i l’anunciada sisena onada de la covid. La interrelació dels dos fenòmens, contràriament al que opinen infinitat de tertulians radiofònics (entossudits a considerar els governs com a inoperants, i la llibertat individual dels ciutadans com a intocable), col·lapsen qualsevol possibilitat de convivència racional ciutadana. A Gràcia s’han esgarrifat ara perquè els han destrossat la festa major, però aquesta setmana també hem sabut que a Berga ja fa temps que estan tips d’incívics, de botellots, de baralles i de borratxos a la zona del mercat. Un exemple més, d’entre els milers que demostren com s’ha trencat la convivència en barris i ciutats des de fa anys, molt abans de la pandèmia. La permissivitat ha fet forat en els comportaments cívics i s’ha normalitzat, per exemple, que el consum d’alcohol forassenyat sigui indispensable perquè la festa sigui completa. Se sap que emborratxar-se és condició obligatòria dels participants en les celebracions al carrer, en locals d’oci nocturn o en domicilis particulars. Hem deixat que l’ambient nocturn es perllongui fins al matí, i hem fet l’orni amb el canvi de costums que vetllaven per les bones maneres, el civisme, el respecte pels drets d’altri. Hem estat tan generosos en la tolerància que ha acabat convertint-se en una exigència. I ara atribuïm el problema dels botellots a les limitacions imposades per lluitar contra la pandèmia, però resulta que el fenomen no és nou. Ni els aldarulls nocturns. Ni les batusses als carrers. Ni la cridòria irrespectuosa amb els veïns.