Aquesta expressió (bon vent i barca nova) és la que triaria per acomiadar amb un mocador a la mà estil cantada d’havaneres al pintor irlandès Sam Scully, que en una entrevista al Financial Times va explicar que havia decidit marxar de Barcelona perquè «vas a reunions i tota l’estona hi parlen català, com dient: fote’t». Ai, ves! No hi afegiré res més, perquè la diria de l’alçada d’un campanar.

En els meus temps d’estudiant a la universitat hi va haver una mica de guirigall en una aula perquè hi havia dos alumnes francesos que, si no recordo malament, van arribar amb el curs iniciat, que van demanar a un professor si podia fer la classe en castellà en lloc de català perquè no l’entenien. Hi ha qui va considerar que era el seu problema i que no van acceptar que s’hagués d’adaptar tota una classe a la necessitat de dues persones. Una minoria vam donar per bo que es fes el canvi, si era l’única via que hi havia en aquell moment per tal que els dos nois poguessin seguir el temari.

Recentment, han sortit a la llum els resultats d’una enquesta de l’Ajuntament de Barcelona que constaten, per si no ho sabíem prou, el poc ús del català entre el jovent de la ciutat. Parlem de percentatges realment dramàtics. Només un 28% dels barcelonins entre 15 i 34 anys l’utilitza de forma habitual. En part, ho explica el fet que, en aquesta ocasió, s’hi han inclòs els nois i noies que fa sis mesos que resideixen a Barcelona però que són d’altres nacionalitats, si bé representen poc més del 13% dels enquestats, la majoria dels quals de ben segur que han conclòs que en tenen prou amb el castellà, l’ús del qual ha augmentat, igual que l’anglès, recull l’enquesta. Persones com Scully no fan res més que donar arguments a la determinació de no considerar el català com una llengua que cal aprendre per viure a Catalunya.

També relacionat amb el català, la plataforma Hablamos español ha denunciat a la Fiscalia el Mag Lari per un delicte d’odi perquè en un programa va passar del català al castellà per fer la veu d’un personatge «perquè així semblo més dolent». Quantes vegades heu fet el mateix per reproduir el diàleg d’una pel·lícula o per traduir la lletra d’una cançó? Quants manteniu el català quan parleu amb algú nouvingut? Sí, en general, hi ha uns parlants flexibles al món, som els catalans. Veient el que passa al nostre entorn, però, potser haurem de començar a canviar d’actitud, no fos cas que ens acabem de convertir del tot en el millor exemple d’allò de cornut i pagar el beure...