Vuitanta-un anys ja no és edat per anar enviant anònims al personal, com un adolescent despitat o un fanfarró camacurt a qui acaben de trepitjar l’ull de poll. S’ha sabut fa pocs dies. Un avi manresà, nascut l’any de l’afusellament de Companys i de l’obertura del primer restaurant de McDonald’s, ocupa el seu temps lliure com a jubilat amenaçant polítics i independentistes en nom de l’associació España Acción Antiindependentista, que ell mateix presideix. Una vegada identificat per la policia, a l’avi innominat (no fos cas que algun pacifista el reconegués i li grafies un colom de la pau al portal de casa) se li han intervingut un total d’onze armes. Aficionat al tir i a la caça, assegura que disposa de totes les llicències pertinents. S’ha sabut també que, l’any 2017, amb motiu del referèndum de l’1 d’octubre, va adreçar-se a Mariano Rajoy demanant autorització per impedir-ne la celebració a escopetades. En comptes d’airejar el cos i l’esperit passejant per l’Anella Verda o contribuir a fer més habitable la ciutat, l’avi emprenyat fantasieja amb la reencarnació de don Pelayo, amb la tranquil·litat de qui té tots els papers en regla. Que diferent hauria estat si es tractés d’un manter senegalès sense papers o d’un jove manifestant a qui, en ser arrestat, se li confisquen un cordill i un pot de Fairy. Per curiositat, m’he permès consultar la normativa relativa a la concessió i el manteniment de la llicència d’armes. S’hi estableix que la vigència de la llicència, a partir dels seixanta-set anys, se supeditarà a un informe d’aptitud psicofísica favorable. Si mai aquest paio salva-pàtries disparés un tret fora de test, seria amb el vistiplau passiu del Ministeri de l’Interior, responsable de vetllar per la salut mental de les persones armades.
