La Lliga espanyola de futbol femení comença aquest cap de setmana i, per primer cop a la seva història, hi haurà el vigent campió continental en la competició. El Barça va guanyar clarament el Chelsea a la final del passat mes de maig a Goteborg i serà el rival a batre a l’estat i a Europa. Però la principal notícia per als setze equips i les jugadores participants en la màxima categoria és que, per primer cop a la història, seran considerades professionals, amb tot el que això implica de reconeixement jurídic i laboral. Només és el primer pas d’un fet inèdit perquè és la primera competició femenina que obté aquesta consideració. I fa uns pocs dies vam veure la plantilla del Rayo Vallecano reunida en roda de premsa, acompanyada de l’Associació de Futbolistes Professionals, denunciant que estaven entrenant sense tenir contracte a dues setmanes de l’inici del campionat. Un fet no tan sols injust sinó també lesiu pels interessos d’unes professionals que es van haver de plantar i abandonar momentàniament la pretemporada per fer pública la gravetat de la situació.
Rere el futbol haurà de venir el bàsquet, l’handbol, el voleibol... Però una jugadora no només és professional perquè la llei ho digui: cal que hi hagi una estructura al darrere que permeti tenir entitats i competicions preparades per generar beneficis i pagar nòmines. I per aconseguir-ho és indispensable que tothom remi en el mateix sentit: jugadores ben preparades, instal·lacions en condicions, economies dels clubs sanejades, retransmissions televisives assequibles al gran públic i aficionats que se sentin atrets per l’espectacle.
