Fa més de quatre anys, el dia 16 de maig del 2017, el ple de l’Ajuntament de Manresa va prendre una sèrie d’acords per conèixer les necessitats assistencials de la gent gran de la ciutat i activar estratègies per millorar els serveis destinats a aquesta població. Aquesta acords van ser impulsats pel Sindicat CCOO, una de les entitats que formen part de la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i el Drets de la Gent Gran.

Fruit d’aquests acords, el més de maig de 2018 l’Ajuntament va donar per conclosa la diagnosi de les necessitats assistencials de la gent gran, diagnosi que confirmava l’existència d’importants dèficits estructurals en l’oferta de serveis a quest col·lectiu, especialment en tot allò que fa referència a serveis d’ajuda a domicili i a l’oferta de places públiques de residència, entre altres.

La Plataforma en Defensa de les Pensions i els Drets de la Gent Gran va assumir entre els seus objectius la necessitat de reivindicat la millorar d’aquests a serveis i, a partir de 2019, un cop celebrades les eleccions municipals, va iniciar el procés de concertació amb el nou equip de govern municipal per tal de que s’iniciés el procés de compensació d’aquests dèficits estructurals, mentre per altra banda s’elaborava el pla estratègic a cinc anys vista per dotar a la ciutat dels serveis necessaris.

Aquestes negociacions van finalitzar a principis de 2020 amb un acord que, entre altres, implicava el compromís per part de l’equip de govern de construir una residència per a gent gran de 90 places, en uns terrenys cedits a l’Ajuntament en el barri del Xup, de les quals 60 places serien públiques i 30 privades. Segons el calendari orientatiu que l’ajuntament va presentar, hores d’ara hauria d’haver un acord entre l’Ajuntament i la Generalitat pel que fa a la concertació de les places públiques i hauria d’estar en marxa el procés de licitació de l’empresa que es faria càrrec de la construcció i posterior gestió de la residència.

Res de tot això s’ha fet. Al contrari, segons declaracions recents a Regió7 de l’alcalde de Manresa, el projecte de residència està ara en quarantena a causa dels canvis que la covid ha provocat en el sector. L’alcalde no hauria d’oblidar que allò que no ha canviat, amb covid o sense, és el dèficit estructural de places públiques que té la ciutat i els esforços i sacrificis econòmics que han de fer les famílies que necessiten aquest servei. Per tant, si el model de gestió inicialment pensat per aquest servei no es viable actualment, l’alternativa no és esperar a veure que passa en el sector, sinó elaborar una nova proposta i concertar-la amb el mateixos que es va signar l’acord inicial. I el primer pas, amb covid o sense, és que l’alcalde lideri, amb la mateixa energia que diu que posa en el projecte de la Fàbrica Nova, la concertació de places públiques amb la Generalitat, sense la qual no és possible cap alternativa. En cas contrari, haurem de pensar que allò que està en quarantena en la capacitat de lideratge de l’equip de govern, amb el seu alcalde al davant.