Arran del confinament derivat de la pandèmia, el concepte «anar a prendre l’aire» va agafar una dimensió desconeguda fins llavors. La necessitat, en molts casos imperiosa, de sortir a respirar aire pur va posar la natura al centre de totes les mirades. I encara ara.

Així doncs, la natura donava, i dona, resposta a moltes de les noves inquietuds d’aquesta societat. Fins i tot s’ha comprovat que la manca de contacte amb el medi natural, conegut com a síndrome per dèficit de natura, pot comportar problemes psicològics importants.

Però, actualment, la forma en què ens acostem i veiem l’entorn natural ha variat. Ja no anem «a prendre l’aire» simplement per oci, hi anem per salut física, per salut mental i per salut emocional. I és que el nostre entorn s’ha convertit en font de salut i benestar. Almenys això és el que diu la teoria i tots els estudis publicats postcovid vinculats a aquesta matèria. I, per què no dir-ho, també per la percepció personal que molts en tenim.

Però hi ha qui s’ha proposat descobrir com es concreta tota aquesta teoria. Fa uns dies em va agradar conèixer el projecte Melhorament. No només pel seu elevat component berguedà, que sempre agrada, sinó també per ser pioner i voler posar llum sobre un tema del qual tots parlem però que cap tenim dades objectives per defensar.

El projecte vol determinar fins a quin punt fer la travessa del Camí dels Bons Homes, que recorre els 200 quilòmetres que uneixen el santuari de Queralt amb el castell de Foix, o fer algunes de les seves etapes de forma seguida, contribueix a la salut mental i a la satisfacció amb la vida i altres aspectes rellevants relacionats amb el benestar d’aquells que la completen. En definitiva, si caminar durant uns quants dies per la muntanya a través d’una ruta amb atractius culturals i històrics i un rerefons espiritual ajuda a la nostra salut psicològica.

És un projecte obert a tothom, així que si voleu fer la travessa abans de final del mes d’octubre (o, fins i tot, teniu previst fer-ne qualsevol altra de similar), podeu consultar la seva pàgina web (www.camidelsbonshomes.com) o demanar com fer-ho a melhoramentcbh@gmail.com. A més de la col·laboració en la investigació, tindreu un termòmetre del vostre estat de salut psicològic abans i després de l’experiència. L’estat de forma física ja és un altre tema.

Si els resultats confirmen la hipòtesi i el que defensen totes les teories que comentàvem abans és cert, al Berguedà se li obre una finestra d’oportunitat interessant. No només per l’impacte del propi Camí dels Bons Homes, base de l’estudi, sinó perquè pot ser capdavanter en l’àmbit que vincula salut i natura. Però haurem de ser proactius, si interessa aquest camp. Perquè els resultats seran aplicables, sinó a totes, a bona part de les travesses existents actualment, així que haurem de saber llegir, interpretar i concretar els resultats amb accions concretes per poder posicionar-nos com a líders.