La setmana passada vaig anar a Navès, un dels pobles de Catalunya amb un dels termes municipals més grans i amb prou feines tres-cents habitants. Sempre m’ha fascinat la seva defensa de la terra, de tot el seu ric patrimoni monumental des de la recuperació de les eleccions democràtiques municipals. Potser això té la seva raó en l’elecció de Ramon Clotet com el seu primer batlle democràtic.
Però des de fa molts anys els veïns treuen la seva pròpia revista local, no és pas governamental, tot i que rep l’ajut oficial que li pertoca per part dels organismes oficials com: la Diputació de Lleida, Consell Comarcal del Solsonès, Ajuntament de Navès i l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Els números d’El Babau serveixen per estar al corrent de tot el que passa al seu municipi, també hi ha reportatges històrics dels fets i monuments municipals més importants. A la seva web https://www.elbabau.net es pot consultar el publicat per internet.
Al Berguedà, en Jordi Puntas fa anys va editar la revista Cul de Sac, eina bàsica per saber el que passava a l’alt Berguedà (la Pobla de Lillet, Bagà, Guardiola, Sant Julià de Cerdanyola....), al mateix temps en Ramon Viladomat de Gironella va decidir crear una revista per al seu poble, El Vilatà. Primer era només municipal, pocs anys després de la mà del seu director-fundador va esdevenir comarcal, per desgràcia cap de les dues ja no s’editen, les dues malauradament han desaparegut. Però els de Navès, al Solsonès, fan El Babau, que va aparèixer el desembre del 1982, a proposta d’un grup de gent del poble, i ha pogut tirar endavant la seva edició al segle XXI. Actualment es publiquen quatre números anuals, amb un tiratge de 200 exemplars per edició. Això és tot un exemple per a molts municipis de la Catalunya interior que voldrien poder tenir veu pròpia i independent.
El número 118 d’aquest agost de l’any 2021 hi ha un reportatge sobre la festa del retorn de part de les despulles de sant Eudald a Sorba. Tot i que Sorba és del terme municipal de Montmajor (comarca del Berguedà), però a dues petites passes de Navès, el Martyrium de sant Eudald és probablement l’església més antiga en culte catòlic permanent des del segle V a Catalunya, només interromput per causes de força major, com la persecució religiosa –per part de nombrosos grups incontrolats i davant la passivitat governamental– del sector republicà durant la guerra civil de 1936-39. Al mateix número s’explica la història del pas de la Flama del Canigó per casa seva, i un excel·lent reportatge sobre la recuperació dels exvots de la Torreta.
Sempre que puc i en trobo, m’agrada molt llegir la premsa local o les monografies dels pobles, és en aquest tipus de publicacions on es pot descobrir moltes informacions del nostre ric o desconegut passat. Sort tenim dels bons arxius solsonins que tenen El Babau, com el Comarcal de Solsona i el del bisbat. Evidentment també el tenen catalogat i a disposició dels usuaris a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona i a la de la Universitat Autònoma de Barcelona, com a la biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs... Per molts anys gent de Navès pugueu seguir fent quatre cops per any aquest fantàstic El Babau!, i nosaltres fruir de la seva lectura.
