El cas dels germans Pires Òrrit encara està envoltat de misteri després de 33 anys de la seva desaparició de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Eren menors d’edat i recentment un home que en el moment dels fets tenia 13 anys ha assegurat haver vist com se’ls enduien. Encara s’ha de comprovar la veracitat de les seves paraules i és pel que lluita la família dels nens desapareguts, que ara ja serien adults. Per primer cop un testimoni afirma ser una de les darreres persones en veure’ls vius, però el jutge no reobre el cas perquè si algú hagués comès un delicte, després de més de tres dècades, aquest ja hauria prescrit. Com no pot ser d’una altra manera, el magistrat esgrimeix tecnicismes legals per argumentar la seva decisió i segurament també ha tingut en compte totes les circumstàncies que envolten el cas. Però la realitat mai no és blanca o negra, sinó que es mou en una escala de grisos complexa, i per això la Justícia hauria d’anar més enllà de l’estricte ordenament jurídic i contemplar la flexibilitat que molts cops donen les lleis. Més enllà que hagi prescrit el possible delicte, hi ha una mare de més de 80 anys angoixada perquè no sap on són dos dels seus fills, ni si són vius o morts. Un jutge té un marc legal en el qual moure’s que potser està per sobre de l’interès públic i els sentiments personals, però aquestes són també circumstàncies que ha de tenir molt presents perquè la justícia es dignifica quan dona un bri de pau als qui més pateixen. No puc argumentar com a expert en dret, però sí que faig aquestes afirmacions com a ciutadà convençut que s’ha de tenir en compte la condició humana per impartir justícia. La desaparició dels germans de Manresa no és un cas qualsevol sinó un dels que més ha inquietat periodistes i advocats especialitzats en aquests casos per la manca de pistes i els nombrosos interrogants. Per tant, és molt clar que hi ha un interès públic, tot i que en ocasions el tractament periodístic ha estat més que qüestionable. Ara hi ha un testimoni que diu haver vist com algú s’enduia els nens, i no només la família i periodistes interessats haurien de verificar el que diu, sinó també els investigadors de la policia, que disposen de molts més recursos. Si algú està implicat en la desaparició, o sap alguna cosa més a part del que aporta el nou testimoni, ha de saber que mai no se li obrirà una causa judicial. Si aquest algú revelés què va passar no tindria assumptes pendents amb la Justícia, respondria les grans preguntes que envolten el cas i, sobretot, alleujaria una família que ha patit massa.