Amb la Diada a tocar, s’escau afegir alguns temes ben recents que poden ajudar a prendre la decisió d’assistir-hi o no. Per exemple:

-La ministra de Carreteres repta la Generalitat a aplicar el criteri del Govern espanyol perquè s’atreveixi a rescatar les autopistes de titularitat catalana que encara mantenen els peatges, i es queda tan ample. Parla del greuge comparatiu patit per Catalunya respecte de la resta de l’Estat (autovies a dojo i autopistes buides rescatades impúdicament pel Govern espanyol), com si el seu ministeri, el seu partit (que és qui ha governat més anys) no hi tingués res a veure. Fidel a la línia oficial, menteix (no ha rescatat res) i calla sobre l’estafa continuada de les inversions estatals a Catalunya, o la negativa històrica a permetre la vinyeta que rescataria els peatges a l’ombra de les autopistes catalanes. D’això se’n pot dir memòria selectiva, o tenir molta barra.

-Com la del ministre de la Presidència anunciant que ara no toca canviar la llei del delicte de sedició. Ni se sap quan, és clar.

-Les declaracions del president a l’ombra, Salvador Illa, sobre el desastre apocalíptic que ha assolat Catalunya els darrers 10 anys ja han passat a la història amb categoria de memorables, però la seva figura ha recuperat moments estel·lars quan hem vist les imatges d’un periodista explicant què passa a l’Afganistan, envoltat de talibans malcarats i amenaçadors. Inevitable recordar que l’anomenat «efecte Illa» es va forjar en aquelles compareixences per explicar com guanyar la batalla contra la covid, envoltat dels alts comandaments militars espanyols. Els models són diferents, però l’estil d’autoritarisme constitucional espanyol (judicatura, forces policials, remor de sabres i la faramalla comunicativa) també aconsegueix el resultat desitjat: atemorir.

-El papa Francesc ha fet unes reflexions que també poden ajudar a entendre com afrontar el conflicte Catalunya-Espanya i superar interessos inconfessables. Estirat de la llengua intencionadament, el Sant Pare els ha dit que «Espanya ha de reconciliar-se amb la seva pròpia història», i ha assenyalat que l’expressió «unidad nacional» és fascinant, però «que mai es valorarà sense la reconciliació bàsica dels pobles». Paraula del representant de Déu a la terra. Renunciar a considerar enemic el qui discrepa deu ser bàsic en el pensament cristià. Empaitar-lo, represaliar-lo, menystenir-lo, tampoc no deu ser acceptable. Doncs, amb tants pica-pits com té el règim i es deuen haver sentit al·ludits amb l’advertiment, ves que no s’oposin a la il·lusió papal de fer el jubileu compostel·là l’any que ve... Santedat, sàpiga que a nosaltres sí que ens complauria que fes el jubileu a la Manresa ignasiana.