Les llibertats individuals i les opcions de vida pertanyen a les persones i, per tant, cal tenir el màxim respecte. Que el bisbe de Solsona, ara emèrit, hagi decidit tenir una relació amb una dona entraria dins d’aquesta categoria i no hauríem de caure en baixeses com ara desacreditar la persona que pren la decisió o dir, sense esgrimir proves, que té trastorns mentals. Sobre la decisió personal que ha portat Xavier Novell a renunciar al seu càrrec de bisbe, poc a dir, per sorprenent que sigui l’adéu i encara que tingui una aparença de gran guió de cinema. D’altra banda, és lícita tota discrepància en les formes i els fets del bisbe, tot el distanciament ideològic i de la seva obra a Solsona. No cal reiterar els conflictes oberts amb els col·lectius LGTBI o amb els que estan a favor de la llei de l’eutanàsia, ni la neteja que va fer de sacerdots propers al Concili Vaticà II (el seu enfrontament amb mossèn Huguet) o, en política, a l’independentisme (a estones). Novell ha actuat contra el seu propi codi i ha fugit de la seva responsabilitat sense obrir el cor als seus. Per dolorós que li hagués estat, era indispensable. I més tenint en compte el desenllaç que ens esperava.