Noordwaard és una regió d’Holanda que fa encara no 20 anys era una zona fèrtil de camps i pastures. Ara, les seves 4.500 hectàrees tornen a ser cobertes per les aigües del Mar del Nord, les mateixes que a l’edat mitjana els holandesos van començar a buidar per guanyar més terreny. De les granges i els edificis de Noordwaard ja no en queda ni rastre i no per una catàstrofe, sinó resultat d’un pla estatal impulsat el 2008 per deixar més espai als rius Rin, Mosa i Ijssel quan baixen plens i evitar que s’inundin altres zones més habitades del país. És, però, només un pegat a un problema molt més gros: el canvi climàtic està provocant la pujada del nivell del mar i ja no es tracta de saber si Holanda, un dels països més rics, desapareixerà, sinó quan. El govern preveu perdre el 60% de la seva superfície, inclòs el port de Rotterdam.

Estem acostumats a veure estampes de centenars de milers de persones marxant de casa seva, al sud, direcció cap a un nord que els ignora i menysprea. Però la crisi climàtica pot canviar la dinàmica i convertir en immigrants societats del nord. I no només això. Hi ha experts que apunten que també serà difícil viure a les ciutats i que és més que probable que s’inverteixi el flux del món rural cap a les ciutats que fa segles que dura. Es preveu un èxode de les metròpolis cap a l’autosuficiència.

El preocupant de tot plegat és la poca capacitat de reacció col·lectiva. No és nou. Ho hem vist amb la covid-19, que tot i tenir mesos per preparar-nos no vam reaccionar fins que ens va trucar a la porta. I amb qüestions de crisi climàtica no han estat anys sinó que ja són dècades les que s’han perdut, encaparrats amb un sistema de vida insostenible; aferrats a uns volants que vomiten CO2 i addictes a un món que ho ha impregnat tot de plàstic i malgasta energia.

Les inundacions que hi ha hagut darrerament a Alemanya, Nova York o, més a prop, a les Cases d’Alcanar, fan oportú llançar una pregunta: cal reconstruir les zones afectades o aprofitar i ser valents per reformular-les com va fer els Països Baixos amb Noordwaard? Fins ara hem fet poc per evitar el canvi, ara toca pensar en recular, cedir, replantejar. A poc a poc, anar abandonant zones inundables i susceptibles de ser engolides pel mar o els deserts. El paper de les administracions també és cabdal per començar a redibuixar urbanísticament les ciutats i les infraestructures. O això, o emigrar. Els empresaris de Silicon Valley ja fa un parell d’anys que van comprant terrenys a Nova Zelanda.