Hi ha escenaris, sales amb renom, teatres en els que fa goig actuar i, a Barcelona, el Gran Teatre del Liceu. Imponent a l’exterior, a l’interior i des de l’escenari. És allà on un manresà, pintor i escenògraf, Josep Mestres Cabanes, va deixar la seva empremta inesborrable en decorats, ara, de museu. És allà on un altre manresà, Valentí Oviedo, està duent a terme la direcció de l’equipament i on un berguedà, Josep Pons, s’encarrega de la direcció artística. I la història d’aquest espai estaria bé que pogués escriure que també ha estat el lloc on el món del teatre ha vist néixer una nova actriu i cantant, Gina Gonfaus. No ho dic jo, un nom que no consta entre els prescriptors del món artístic, sinó que ho diuen els experts que van veure l’actuació que va oferir dilluns en la presentació de la gala de la temporada teatral de Catalunya. Per cert, una tardor que ens arriba com una gran onada d’espectacles de tota mena que ens envaeix i ens inunda l’agenda. El món del teatre vol fer renéixer els escenaris maltractats per la covid. I la remuntada, no sé si serà per golejada, però serà, que és del que es tracta.

Gina Gonfaus, manresana, és una noia jove, 20 anys, estudiant de teatre a Barcelona, a Aules. Va fer les primeres passes en una de les escoles per on passen desenes d’infants amb la il·lusió de ser artistes encara en edats primerenques, la manresana MTM. Cal tenir cura d’aquests centres que són llavor segura. Gonfaus té vocació i aptituds d’artista, per ser una d’aquestes artistes globals del segle XXI que canta, balla i actua. Una actriu amb excel·lent veu, però, sobretot, actriu, com reivindicava el guió de la gala de dilluns que ella va interpretar. Si el que escriu hagués tingut mai l’oportunitat de pujar a l’escenari del Gran Teatre del Liceu, us asseguro que m’hauria encongit en veure la sala plena, que m’hauria empetitit i les cames em farien figa encara ara, quan escric aquestes ratlles 24 hores després de veure l’espectacle. Buscaria l’escotilló per amagar-me com el dimoni dels Pastorets. Però aquesta jove actriu es va plantar al centre de l’escenari trepitjant amb fermesa la fusta amb les seves botes Dr. Martens i va fer una interpretació d’altíssim nivell mentre els experts s’apuntaven el seu nom: Gina Gonfaus. La formació d’actors i actrius ha fet un canvi extraordinari a casa nostra en els darrers anys i un queda bocabadat amb tot el que poden arribar a saber fer, i bé. Voldria ser, per exemple, Daniel Anglès, director d’Aules, i veure com em passa pel davant tota la força d’aquest jovent que supera generacions passades. I si dilluns el Liceu s’hagués vist com hi ha nascut una estrella?