El president nacional d’Òmnium Cultural va estar al Teatre Conservatori el passat 31 d’agost, entrevistat per la presidenta de l’entitat al Bages-Moianès, la periodista Anna Vilajosana. Cuixart, en llibertat des del 23 de juny, va sortir indultat de la presó, on li va tocar fer de pres polític sense ser-ho, va recordar emocionat les persones “que veníeu al Pla de Lledoners: Us vèiem i us saludàvem darrere d’uns vidres”. El debat es va centrar en dos temes: la independència de Catalunya i el futur de la llengua catalana. Després de 1.343 dies (3 anys i 8 mesos) va sortir amb el cap ben alt i amb la dignitat intacta: “El que hem fet és motiu d’autoestima i ens fa sentir orgullosos com a poble, amb un projecte sobiranista per compartir des de la diversitat i superar les desigualtats socials del país. El problema que té Europa és amb el totalitarisme, amb la gent que vol excloure i no accepta la diferència”. Tot seguit va reivindicar l’èpica de la jornada de l’1 d’octubre de lluita per la democràcia. No hi ha precedents als darrers 40 anys a Europa d’un llegat tan important. És un patrimoni incalculable. L’1-O és del poble, de ningú més. La gent no va renunciar a sortir al carrer ni ha posar el cos per defensar les urnes davant la violència policial, tot i que no hi ha ni un sol policia condemnat. És un exemple de moviment de resistència social que aconsegueix els seus objectius.
Hem vist que perquè Catalunya no sigui independent, l’Estat és capaç d’arruïnar la vida de milers de ciutadans, súbdits seus, afirma l’empresari. Quan promociona i facilita que se’n vagin milers d’empreses de Catalunya actua com en l’època medieval quan es cremaven els camps, amb la finalitat de destruir llocs de treball. Aquests límits no es corresponen als d’un estat democràtic. “En no tenir el poder real, exerceixen el de la coacció: Espanya sap que si posa urnes, una part important de la població de Catalunya no en vol formar part. Aquest és un actiu que hem aconseguit els darrers 10 anys. El 3 d’octubre vam aixecar el rei d’Espanya de la cadira perquè ells sí que es van creure que ens n’anàvem. Ho vam fer des de la lluita no violenta, mitjançant la desobediència civil. Ja ho veurem si ens en sortirem o no. També deia Pedro Sánchez que no sortiríem de la presó i ja no hi som!” L’Estat espanyol encara ha de demanar perdó per vulnerar la nostra llibertat d’exercir drets fonamentals com els de manifestació i protesta i pegar a la gent per defensar-los. Critica els dirigents espanyols actuals que tenen la barra de dir: «podeu protestar, però no aconseguir els vostres propòsits». Tenim tot el dret que si els objectius són compartits per una majoria social del país, siguin respectats. Els polítics tenen l’obligació d’assumir el que vol majoritàriament la societat catalana, en aquest cas, el referèndum d’autodeterminació. Hem après tots que s’han generat unes expectatives, amb l’objectiu que Catalunya sigui un nou estat d’Europa. Hi ha hagut una sacsejada general, la nostra cursa és de relleus i de llarg recorregut, amb voluntat de sacrifici, sense perdre el somriure. “Soc optimista: Si seguim determinats a fer el nostre projecte i compartir-ho amb la gent que encara no veu que la solució real passa perquè amb la independència la seva qualitat de vida millorarà substancialment, ens en sortirem”.
