El verb participar, molt difícil de conjugar per alguns polítics. El passat mes d’abril en el decurs del ple municipal de Manresa, l’alcalde, Marc Aloy, es lamentava del poc interès ciutadà en el seguiment dels plens municipals i demanava fer una reflexió sobre la participació ciutadana.
La conclusió és òbvia: els manresans/es no participen més activament en la política municipal no pas per desídia, sinó perquè no se senten degudament escoltats pels governants.
La ciutadania està molt desencisada –i cansada– del demagògic discurs polític de la participació. Alguns polítics només es recorden de conjugar el verb quan els convé. Que la participació ciutadana a Manresa és un fracàs no és cap novetat.
Una mostra del desengany ciutadà s’evidencia en la minsa participació en els Consells de Districte, l’òrgan participatiu més proper entre el govern municipal i la ciutadania. El passat mes de juny, a la reunió del Consell de Districte de Ponent, només vam assistir-hi 7 veïns/es i els representants de l’Ajuntament. En una situació normal –no pandèmica– no ens reunim gaires més (una dotzena). Una assistència esquifida, ja que hi poden participar les entitats i els veïns/es del districte que ho desitgin. El districte de Ponent té una extensió territorial considerable, ja que inclou els barris de Mión-Puigberenguer, Plaça Catalunya-Saldes, Miralpeix, Valldaura, el Xup, Salelles, La Guia-Santa Caterina-Oller, i les Farreres–Suanya–Pirelli–Pont Nou. Uns 20.000 veïns i veïnes, el 25,6% de la població de Manresa.
Destinar 30.000 euros anuals al conjunt de barris que configuren el Districte és una xavalla irrisòria. No cal ser cap erudit en matemàtiques per adonar-se que l’import a repartir entre tots els barris del Districte és RIDÍCUL, en majúscula.
Moltes de les demandes que es fan en els Consells corresponen a la via pública i, per tant, la seva partida econòmica hauria d’estar inclosa dins el pressupost general de l’Ajuntament. Les peticions sovint fan referència a deficiències de l’enllumenat, les voreres en mal estat, el mobiliari urbà, etc. Fins i tot, el veïnat de la Bellavista reclama la retolació dels carrers perquè no tenen plaques amb els noms. VERGONYÒS, una altra vegada en majúscula.
Una de les excuses per no atendre les reivindicacions és la limitació del pressupost destinat als Consells de Districte. La resposta, tant de paraula com per escrit, és sempre la mateixa: «aquesta actuació supera el pressupost del districte».
Actualment a Manresa hi ha un conflicte urbanístic entre l’Ajuntament i diverses entitats socials i veïnals. A causa de les discrepàncies existents, les entitats hem sol·licitat al govern municipal la convocatòria d’una consulta (via referèndum) per tal que els ciutadans/es puguin expressar la seva opinió. Aquesta eina participativa figura en el reglament de participació ciutadana de l’Ajuntament. Ja fa més d’un mes va registrar-se la sol·licitud i fins el dia d’avui no s’ha obtingut cap resposta. Aquesta és la participació ciutadana... «a la manresana»!
