Primer de tot, agrair a Josep Maria Rossinyol el gest de formar part de la capitania de la Gala de Queralt. Gràcies a persones com vostè, la nostra festa és perpètua i, any rere any, la podem anar celebrant.
Dit això, passo a rebatre-li les seves declaracions a Regió7 del passat diumenge.
No sé si ja ha vist les meves opinions a Twitter queixant-me de la supressió de les sardanes. No m’agrada «despullar un Sant per vestir-ne un altre».
Vostè diu que ja hi ha altres dies per fer les sardanes, evidentment, però també n’hi ha per a programar aquest merescut i emotiu homenatge sense haver de fer aquests canvis tan poc populars.
I sap greu, perquè si no protegim la nostra dansa, l’estem abocant a l’oblit.
També manifesta, en el citat article, que «la majoria de gent no es queda a les sardanes». Permeti’m que discrepi. Potser vostè és dels que marxava primer, o simplement no hi era, perquè he de dir-li que hi havia una gran participació. La plaça feia goig i la ballada era especialment concorreguda.
No voldria pensar que, canviant aquest acte per un altre la festa els surt una mica més econòmica, crec que se’ls ha ofert un acte merescudíssim i entranyable i, sense pensar-s’ho massa l’han acceptat. La meva crítica també a Òmnium Cultural per voler encabir-lo en una data que ja tenia d’antuvi el seu programa. En un altre dia, especial per aquest esdeveniment, crec que hauria tingut, sobradament, la ressonància que es mereix.
Ara ja està fet, espero, però que, de cara a altres anys, els nous Capitans tinguin en compte que la sardana forma (o hauria de formar part) de les nostres festes i entre tots hem de protegir-la i enlairar-la per tal que la nostra essència no decaigui i la nostra cultura tingui presència en tots els actes populars.
