Demà serà la Diada Nacional de Catalunya, i alguns ho haurem de celebrar en la intimitat. Des de fa uns anys a Manresa, per acord del ple municipal, l’ofrena floral de l’11 de Setembre es farà presidida per la Cubana. Des del primer dia que tinc clar que és un acord il·legal atès que la bandera nacional catalana, segons l’Estatut, són les quatre barres vermelles de fons groc, i és a ella, segons l’Estatut, a qui correspon presidir els actes oficials a Catalunya. L’acord municipal va ser pres per una majoria molt àmplia, a proposta de l’entitat independentista Assemblea Nacional Catalana, aquella mateixa entitat que es va apropiar mesos enrere dels fanals de la ciutat i a la qual l’Ajuntament ha hagut de requerir perquè faci front al pagament de la taxa de publicitat a la via pública.
Crec que al ple de l’Ajuntament no cal parlar de tot, no cal convertir-lo en un petit Parlament. Però sempre he respectat que es parli de tot, del d’aquí, del d’enllà i del més enllà. Ara bé, és important distingir entre parlar i acordar. Els acords de ple s’han d’ajustar a la legalitat. Això que sembla obvi quan parlem del fet nacional sempre s’oblida. Evidentment en aquest cas podria ser considerat menor si ho comparem amb els fets ocorreguts ara fa quatre anys al Parlament el sis i set de setembre. Aquells dos dies, en què la majoria parlamentària va perdre la noció de la realitat i va aprovar les lleis de transició nacional. Unes lleis que feien desaparèixer l’Estatut i que havien de servir per governar Catalunya en el moment en què es declarés la independència.
La majoria del Parlament aquells dies es va encegar i es va passar pel folre la democràcia. No va atendre ni els requeriments dels mateixos lletrats, ni del Consell de Garanties Estatutàries. I ja no diguem els drets de les minories. El que distingeix les democràcies és la seva voluntat de ser integradores, de representar el conjunt dels ciutadans, per això se’ls demana que siguin molt curoses en les formes i amb la legislació. Es tracta que els ciutadans, tots, pensin com pensin, es vegin representats per les seves institucions, no marginats per aquestes. Des d’aquell dia el Parlament està segrestat per la majoria independentista i no sembla que tingui voluntat de corregir. La seva actual presidenta continua insistint a aixecar un mur sense adonar-se que la societat ens demana de retrobar-nos.
A Manresa la celebració de la Diada Nacional de Catalunya no serà de tots, serà la Diada dels independentistes. Que els independentistes vulguin celebrar una Diada reivindicativa no hi ha res a dir, al contrari, és el seu projecte polític i hi tenen tot el dret, només faltaria! Ara bé, l’Estatut deixa clar que la Diada és la Festa Nacional de Catalunya, la de tots. La dels independentistes, la dels no independentistes i d’aquells a qui tant els en dona.
Algú s’imagina què diríem si el Primer de Maig, l’Ajuntament celebrés un acte institucional sota la Bandera Roja?
