El 4 de febrer del 2020 l’Ajuntament de Manresa i la Plataforma de Defensa de les Pensions i els Drets de la Gent Gran signàvem un acord per l’atenció a l’envelliment i la dependència.

En l’apartat referit a Centres residencials, l’acord diu en resum: «Es realitzaran gestions per part de l’Ajuntament en la línia de cercar acords amb la Generalitat perquè tregui a concurs més places a concertar amb els centres residencials existents... Es construirà una residència al barri del Xup de mida mitjana (90-100 places) distribuïdes en unitats de convivència amb un mínim de 60 places concertades amb l’administració...»

Els objectius de la Plataforma eren fonamentalment tres. Iniciar algunes de les principals actuacions del Pla Estratègic d’Atenció a l’Envelliment i la Dependència que CCOO va impulsar i que va aprovar per unanimitat el ple municipal de març del 2017. Reduir les llistes d’espera per una plaça residencial pública o concertada que arribaven fins els dos anys. Fer una residència de nou tipus que ja des de la seva concepció i construcció fos innovadora i pensada per funcionar en unitats de convivència.

Alguns dels acords, com l’atenció domiciliària, s’han portat a terme de forma satisfactòria. Però l’Ajuntament ve donant llargues a la construcció de la residència i ara diu que està en «quarantena». El retard sobre el calendari previst per la seva construcció ja és d’un any i mig. Argumenten que la covid-19 ha modificat la situació de les residències. Que s’està construint una nova i gran residència privada i prevista una altra. Que no saben la predisposició de la Generalitat per concertar places. Que no troben qui faci l’ inversió per la residència. L’Ajuntament no pot seguir donant llargues. Ha d’abordar la situació amb claredat i transparència, amb decisió i valentia. Ha d’explicar bé quines són les dificultats. Però a continuació ha de dir què està fent i què pensa fer per superar-les o quines són les alternatives. Ha de concretar el Pla Estratègic acordat el 2017 per l’envelliment i la dependència i que portem quatre anys sense tenir-lo. Un pla que interessa al 20% de la ciutadania de Manresa, la gent gran, i que ha de ser tant o més important que els projectes urbanístics que tant entusiasmen a l’Alcalde.

La covid-19 ha castigat durament a les persones grans i a les residències. És de justícia i un deure ètic que la Generalitat que és qui té les competències, i concretament les residències, inverteixi en millorar-les, dignificar-les i superar l’infrafinançament que pateixen. I ho ha de fer recolzant projectes públics, sense ànim de lucre i amb una forta participació municipal.

L’Ajuntament ha d’establir un diàleg clar i constructiu amb les entitats implicades, amb els veïns del Xup, amb la Plataforma, per afrontar la problemàtica de l’envelliment i la dependència pensant en ara i en el futur. Ha de ser el portaveu davant de la Generalitat i ha de desenvolupar i invertir decididament en els serveis que li són propis. No pot seguir com fins ara si no vol decebre a la gent gran de la ciutat.