El projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat substituïa un greuge per un problema, i la suspensió provoca l’efecte contrari. El greuge era i és per la manca d’inversions a Catalunya de l’Estat en general i d’Aena en particular, i els 1.700 milions suposaven un canvi qualitatiu i quantitatiu que, tanmateix, esdevenia un problema perquè l’ampliació genera rebuig en una part de la societat, del Parlament i del mateix Govern català, per raons d’afectació al medi ambient, per discrepàncies sobre el model de creixement econòmic (la manifestació de la setmana que ve, que es manté, és «pel decreixement» entre altres arguments), i perquè ve de Madrid. La suspensió quinquennal del projecte implica que el problema desapareix i reapareix a queixa. En aquest afer els socis que integren el Govern de Catalunya han estat jugant al joc dels disbarats des del primer dia, evidenciant una desunió i una manca de criteri propis dels pitjors moments de Quim Torra, i la retirada del projecte per part del ministeri alleuja la tensió en eliminar-ne la causa, alhora que permet tornar a la denúncia del greuge i l’exigència de reparació, terreny més procliu a l’acord entre els partits. Segons la propaganda, l’ampliació ara congelada suposaria incrementar el nombre d’usuaris i per tant la facturació monetària de l’aeroport, que és una activitat econòmica generadora de llocs de treball directes i indirectes, aspecte que no sempre es té present, però ficar les inversions a la nevera també genera beneficis, aquests de caire polític: el PSOE ha de gestionar una discrepància menys amb Unidas Podemos, al Govern li desapareix un embolic, i qui més hi guanya és Esquerra, justament perquè estava al centre del joc de tensions, amb el lobbys econòmics per una banda, els ecologistes per una altra, i la CUP i els Comuns burxant. La ministra de Gavà li ha tret el mort de sobre: el Aragonès ja no haurà de prendre cap decisió incòmode i es podrà limitar a les exigències.
