Prou mals tractes a la gent gran!

Tornada al despatx després de les vacances i la Festa Major de Manresa. Encetem el nou curs amb il·lusió, amb esperança; amb energies renovades per continuar treballant per Manresa i la seva gent. Primera visita: un senyor de 87 anys ha demanat de parlar amb la regidora de Persones Grans. Són les 10 del matí. Em comença a explicar el motiu de la visita i m’envaeix la tristor, la impotència, la incomprensió… No hi ha dret! M’explica que, a finals de juliol, juntament amb un amic de 101 anys i una amiga de 87, van patir mals tractes, crits i humiliacions. Parlem de la campanya Tracta’m bé i del vídeo Prou! que la Generalitat de Catalunya, amb la participació d’un munt de Consells de Gent Gran, entre els quals el de Manresa i el del Bages, va editar amb motiu del Dia Mundial de la Presa de consciència de l’abús i el maltractament en la vellesa (Mil gràcies, Cinemes Bages per la vostra implicació!). I em demana què hi podem fer. I li dic que ho hem de fer tot: que hem de posar en marxa totes les eines que tinguem a l’abast perquè cap persona gran hagi de tornar passar mai més per un tràngol semblant. I que li agraeixo moltíssim la valentia i la confiança de venir al despatx a explicar-m’ho perquè m’adono que, tot i el desprestigi de la política i dels polítics, encara hi ha persones que creuen en les institucions i en la gent que som al capdavant i, constatar-ho, em satisfà. I alhora em compromet perquè no puc callar. No puc mirar cap a una altra banda; no puc fer veure que no sé la desagradable història que m’acaba d’ explicar. I és per això que avui, com a regidora de Persones Grans de Manresa, aprofito aquestes línies (gràcies, Regió7!) per rebutjar de forma contundent i enèrgica aquestes pràctiques abusives i vexatòries cap a la gent gran. Prou de tabús! Per canviar una realitat el primer que hem de fer és reconèixer-la, acceptar-la i parlar-ne tant com calgui fins que entre tots trobem la manera de capgirar-la. Agafar el bou per les banyes i ser-hi, ser-hi i ser-hi incansablement fins a fer desaparèixer tot allò que com a societat ens avergonyeix i ens envileix. I una bona manera de començar a erradicar aquesta xacra és prendre consciència de tots i cada un dels nostres actes del dia a dia: fer trucades a persones grans que viuen soles pel sol fet de xerrar de tot i de res és tractar bé; promoure’n l’autonomia és tractar bé; oferir-se a fer de taxi per acompanyar-les al metge o al teatre és tractar bé; llegir en veu alta a una persona gran que ha perdut vista és tractar bé; tenir paciència quan ens fa repetir quatre cops la mateixa frase perquè ha perdut audició és tractar bé; escoltar com si no l’haguéssim sentit mai una història explicada mil i una vegades és tractar bé... Cada dia tenim mil ocasions per tractar bé la nostra gent gran: fem-ho! No les desaprofitem!