L’Evangeli d’aquest diumenge és la confessió de Pere que suposa el reconeixement de Jesús com a Messies i l’anunci de la seva mort i resurrecció.
En aquest fragment de l’Evangeli de Marc, situat a la pujada a Jerusalem just abans de la passió, mort i resurrecció, Jesús demana l’opinió que tenen els deixebles d’ell i escolta la declaració de Pere reconeixent-lo com a Messies. A continuació, Jesús ordena als deixebles que mantinguin en secret que ell és el Messies.
Aquest reconeixement de Pere marca un punt central en l’Evangeli de Marc. Després d’un temps de veure la seva activitat i de sentir el seu ensenyament, els deixebles són capaços de reconèixer qui és Jesús. A partir d’aquest moment, Jesús els anirà mostrant com cal entendre el seu messianisme: Jesús no és un Messies guerrer i triomfador, sinó un Messies que accepta el sofriment i la mort per salvar els homes. Per tant, Jesús especifica el tipus de Messies que és ell: un Messies que patirà, morirà i ressuscitarà.
Quan Jesús anuncia que el Fill de l’home patirà, morirà i ressuscitarà, Pere respon fent un retret i Jesús el reprèn anomenant-lo «Satanàs». Pere s’ha comportat com dicta l’ego, que vol fer desviar Jesús del seu camí d’obediència a Déu. Com que Pere no ho acaba d’entendre, per això, anima a Jesús a desistir de la seva missió pensant com els homes i no com Déu. Jesús convida a Pere a tornar a ocupar el seu lloc com a deixeble darrere d’ell. El deixeble autèntic ha de seguir els passos del Mestre.
Jesús respon que el qui vulgui salvar la seva vida la perdrà i es pregunta de què li serveix a un home guanyar el món sencer i perdre la seva ànima. La vida de Jesús no va ser gens fàcil. La seva opció pel món i pels homes, i en concret pels més desafavorits, li va suposar enfrontaments que el van portar fins a la mort. A vegades, enfrontar-se a les injustícies d’aquest món suposa certs problemes. El camí que va marcar Jesús no és fàcil. Hem de pensar no tant com els homes i més com ho fa Déu. Cal discernir si el meu camí de vida està d’acord amb Jesús i l’Evangeli i no amb els meus propis interessos. Per tant, aquest text ens parla d’una invitació a fer de la nostra vida, una donació i una dedicació. És a dir, és només en la persona de Jesús, on reposa el nostre cor, perquè és només en Ell, on tenen sentit la renúncia, la càrrega i el seguiment al qual Ell ens crida.
