Els botellots són com una marabunta de formigues hominoides, sorolloses, brutes, gregàries, feréstegues i il·legals movent-se en enfilall d’un polígon a un altre deixant detritus, vòmits de borratxos, excrements de perjudicats i algun ferit de consideració. Per d’altres, és la forma adequada i actual per tal que el «jovent» es pugui esbravar, sobretot en època de restriccions i clausura de l’oci nocturn. Aquí hi ha poc equidistants. Som d’un grup o d’un altre davant el nihilisme de pastilla o xarrup.
Se’n celebren sovint i per tot arreu. Els darrers són massius i s’han «programat» d’acord amb el calendari festiu tradicional. A Navarcles se’n va fer un a la zona industrial, descontrolat i tolerat pels Mossos. Després ha estat el d’Artés, amb més de cinc-centes persones. Passaran per Sallent i després per Cardona i Avinyó, tot seguint el quadrant del circuit històric de festes majors.
Això és una peça d’opinió, però sempre dono dades contrastades. Dissabte passat, el dia fort de les gresques artesenques, el consistori va rebre de les forces d’ordre la instrucció de permetre-ho al polígon del poble per evitar mals pitjors al nucli urbà. I cap allà van acudir tots, els locals i els forasters, cridats per missatges al mòbil. Desenes de cotxes van aparcar al carrer Narcís Monturiol i rodalia. Uns vehicles eren bars mòbils, amb cubs de gel, refrescs i alcohol. Un grup d’ambulants venien llaunes de cervesa. Entre un euro i tres depenent de l’hora i del comprador. Hi havia una base per al repartiment de substàncies estupefaents. Els traficants anaven i venien per tota la zona. Els imprescindibles altaveus trenca timpans es van connectar a l’enllumenat públic, destrossant les connexions elèctriques. Al moment d’escriure, la zona és un cau de llops a la nit. Els fanals no funcionen. El balanç és de força joves intoxicats i algunes fornicacions a vista de tothom. L’endemà, l’escena era pura distopia: tones de brossa, ampolles de plàstic, vidres trencats, bosses verdes, papers i deixalles ben diverses. Els transformadors i els panys de moltes empreses estaven vandalitzats. Hi havia pintades sense solta ni volta. Dos furgons policials van acudir-hi quan el sol era ben amunt. Un dia després.
L’incident més greu va ser l’ampolla trencada i clavada a l’esquena d’un jove. Està ingressat a Terrassa amb pronòstic greu per uns vidres incrustats a la medul·la de la columna vertebral. La lectura localista d’aquesta agressió s’acaba amb un «el nano no és d’aquí». Els agressors confessos són originaris de Bolívia i Hondures, la víctima del Marroc. No tinc espai per comentar l’aberració de distingir entre els d’aquí o de fora, però si el noi fos d’aquest «d’aquí» tan excloent, la manifestació de rebuig hagués anat del centre del poble fins a on perd el seu nom. De moment, el silenci oficial és idèntic al del bisbe emèrit de Solsona. Per cert, allà també estan de festes. Vagi pensant la futura nova alcaldessa a on vol fer-lo ella, perquè sense una entrompada ben bèstia no hi ha festa.
