Penso en Espriu i en aquell vers seu tan conegut: «Hem viscut per salvar-vos els mots.» Hi penso arran de la publicació del llibre de Jordi Badia, Salvem els mots. El filòleg callusenc, amb una llarga trajectòria com a corrector en editorials i mitjans de comunicació, ha recollit en aquest volum un parell de centenars de parelles de mots, més o menys sinònims, en què el mot gros, engreixat amb interferències foranes, amenaça de cruspir-se el més petit i genuí. Tanmateix, més que no pas somiquejar per la tendència a la desnaturalització de la llengua, Badia ens anima a conèixer, preservar i recuperar l’extraordinària riquesa lèxica del català. I ho fa explicant-nos de cada mot, l’origen, l’evolució i els diferents significats. Si escau, també fa referència a les formes equivalents en altres llengües veïnes i sempre il·lustra cada accepció amb un exemple extret de textos d’autors moderns i antics, literaris o no, pertanyents a tots els racons de la geografia de parla catalana. És un llibre per aprendre i per gaudir, adreçat a totes les persones interessades a millorar la seva competència lingüística i, tot de passada, descobrir curiositats tan sorprenents i divertides com ara que la paraula treballar deriva del llatí tripaliare, que vol dir torturar; trempar originàriament significava moderar, i xafarder no prové del castellà, sinó que és a la inversa. De nosaltres depèn que molts dels nostres mots i expressions, no fa pas gaire temps encara d’ús corrent, caiguin en l’oblit per la indolència i la comoditat dels parlants. Tal com apunta Badia a la introducció, tenim motius per ser optimistes: disposem d’una llengua versàtil, viva i plena de recursos. Ara només cal que, conscients de les virtuts de la llengua, la mantinguem ben neta i activa, creativa, precisa i eloqüent.
