La renúncia del bisbe de Solsona, Xavier Novell, ja per si mateixa sorprenent, s’ha fet definitivament mediàtica amb la filtració de les seves causes: es veu que ha decidit penjar els hàbits perquè s’ha enamorat. La notícia està condimentada amb més salsa, que es presta a la ridiculització: la presumpta amant és autora de llibres eròtics i fins i tot satànics, i a sobre és divorciada i amb fills. En realitat l’únic interessant de veritat és que Novell ha descobert l’amor, i al fer-ho, ell mateix va saber que no podria seguir ni un minut més com a bisbe. Perquè, com ja és sabut, l’Església està atrapada en la seva pròpia llei del celibat des del segle XII i ha sigut incapaç de derogar-la ni tan sols d’evolucionar.

El boig enamorament de Novell el convertirà probablement en carn de canó per a la salsa rosa nacional, però serveix per recordar-nos que l’amor carnal és incompatible amb l’Església: ho és entre home i dona, i per descomptat entre persones del mateix sexe, que han de suportar l’escarni que els dedica el Vaticà cada vegada que en té ocasió. El mateix Xavier Novell, tan liberal amb si mateix, es va fer famós per unes declaracions homòfobes fa un temps quan encara era bisbe, prova que l’hàbit, efectivament, sí que fa el monjo.

L’«espantà» del bisbe serveix per recordar-nos que no cal anar tan lluny per comprovar que aquí, a casa nostra, i avui mateix, es permet a una institució (exempta d’IBI i amb casella pròpia en la declaració de la renda) viure encara en l’edat mitjana, en un règim només per a homes, sense autoritzar matrimonis i impedint a les dones entrar en la seva pròpia organització. Està molt bé que ens escandalitzem de les terribles condicions de vida de les dones sota el règim talibà, però quan ens posem les mans al cap perquè a l’Afganistan les estudiants universitàries hauran d’anar a classe tapades de dalt a baix, podríem tornar a recordar que l’Església, aquí mateix, veta les dones i que el bisbe de Solsona ha d’anar-se’n simplement perquè s’ha enamorat.