He de ser jo que m’ho miro malament, però el que està succeint aquests dies al Govern, els catalans no ens ho mereixem. És cert que l’independentisme català ha demostrat altre cop que té una força popular important. Tant fa quants eren a la manifestació, la qüestió és que entre els que hi van anar i els que es van quedar a casa en són molts. Per altra banda, és una cosa que ja sabíem, atès que a les darreres eleccions entre les diferents opcions van treure suficients escons com per repetir el govern anterior. Un govern fracassat que va haver d’avançar eleccions perquè entre ells no s’entenien. Al cap de pocs mesos tornem a ser on érem, en un guirigall permanent que no ens porta enlloc.
Si ja va ser molt trist l’espectacle que ens van fer després de les eleccions per tal de posar-se d’acord per fer govern, ara d’entrada ens en tornen a fer un altre de gens edificant que demostra que a aquest govern només l’uneix el poder pel poder.
La veritat és que hem passat l’estiu més tranquil en uns quants anys, però en tornar de les vacances, els actors independentistes han tornat amb moltes ganes de barallar-se. Així com qui no vol la cosa, el President diu que l’acord a què havia arribat el Govern de la Generalitat amb el de l’Estat per fer la inversió a l’aeroport no li agrada, el vicepresident diu que sí. Com que la cosa no és clara, el Govern d’Espanya els diu que quan us poseu d’acord en tornem a parlar. Conseqüències, una inversió transcendental per al nostre futur immediat aturada fins que el Govern es posi d’acord.
Quan encara estàvem paint la sotragada, arriba el Consell Executiu de dimarts, que se suspèn al mig de la sessió, perquè un dels dos socis decideix trencar l’acord a què havien arribat que serien membres del Govern els quei havien de compondre la delegació per reunir-se amb el Govern espanyol Porten mesos i mesos parlant de diàleg, d’acords de govern a govern i abans de començar ja no es posen d’acord entre ells. Fa mesos que el cap de l’oposició els reclama una taula de diàleg a Catalunya, i la resposta sempre és que no, que el Govern representa tots els catalans. Ara estem constatant el perquè no la volen, perquè són incapaços de posar-se d’acord entre ells.
La cosa tindria molta gràcia si no fos perquè la majoria dels catalans necessitem que aquest país funcioni. No es tracta d’anar al darrere d’una pancarta, es tracta de decidir sobre allò que ens afecta a tots, i si és necessari, aguantar la pressió d’aquells que no hi estan d’acord. Governar és prioritzar, decidir, de vegades entre el dolent i el pitjor, però decidir en nom de tots.
Des del primer dia que defenso la necessitat d’un nou govern a Catalunya que superi la situació actual de bloqueig. Un govern que estigui per la feina, que en lloc de crear problemes els resolgui i que afronti temes que fa anys i panys que tenim sobre la taula. Un govern que miri endavant i no endarrere.
Al cap i a la fi un govern que governi. És demanar molt?
