Una mestressa digué a la minyona: «Ves a plaça i compra la millor menja que hi trobis». La minyona hi anà i comprà llengua. «Llengua?», digué la mestressa. «És que, quan la llengua és bona, és el millor que hi ha, senyora», respongué la minyona.
L’endemà, la mestressa digué a la minyona: «Ves a mercat i compra la pitjor menja que hi trobis». La minyona obeí i comprà llengua. «Llengua un altre cop?», digué la senyora. «És que, quan la llengua és dolenta, és el pitjor que hi ha, senyora», respongué la minyona.
Hi he pensat aquests dies en què escolto moltes «llengües» no sempre prou informades i, potser, esbiaixades.
