Enguany farà 31 anys d’ençà que l’Assemblea General de les Nacions Unides va acordar designar l’1 d’octubre com a Dia Internacional de les Persones d’Edat, altrament conegut com a Dia Internacional de la Gent Gran. Una data commemorativa per reivindicar els drets de les persones grans, per sensibilitzar a la societat dels seus problemes, i per erradicar els estereotips i prejudicis existents.

Fins ara les persones grans estaven classificades en la categoria de la «tercera edat», però aquesta societat que tant li agrada classificar-ho tot, ha ampliat el catàleg amb noves etiquetes: la «quarta edat» (de 80 a 99 anys) i la «cinquena edat» (a partir dels 100 anys).

Aquesta data de l’1 d’octubre alguns polítics la tenen subratllada a la seva agenda per no oblidar-se de pronunciar pomposos discursos. Els restants dies de l’any , però, el dietari amb la gent gran el tenen en blanc.

Dignificar les condicions de vida de les persones no té edat. És una obligació dels polítics –que són els qui legislen i governen– fer-ho cada dia i no només pensar-hi en les diades commemoratives. Cal reconèixer que des dels poders públics en els darrers anys hi ha hagut canvis substancials -en positiu- envers la gent gran. Però també cal reconèixer que queda força feina a fer. Dignificar la vellesa, vet aquí una frase molt utilitzada però tanmateix molt ignorada. El dia a dia ho confirma.

Dignificar la vellesa vol dir cobrar unes pensions dignes i acabar amb les desigualtats de gènere. Segons dades de la Seguretat Social la bretxa de gènere en matèria de pensions fa que les dones cobrin de mitjana un 30% menys que els homes.

Dignificar la vellesa vol dir ajudar a les persones a envellir a la seva pròpia llar oferint-los un Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) adequat.

Dignificar la vellesa vol dir invertir en la dependència. Segons un informe de fa uns mesos de l’Observatori Estatal per a la Dependència , Catalunya és la comunitat autònoma amb més persones en llista d’espera per accedir a les ajudes de la dependència. Concretament 73.386.

Dignificar la vellesa vol dir crear noves places públiques de residències geriàtriques i redefinir el seu model assistencial. La crisi ocasionada per la pandèmia del covid-19 ha causat moltes places vacants a les residències. Malgrat tot, a Catalunya en data 1 de març hi havia una llista d’espera de 17.543 persones grans per accedir a una plaça pública. El temps d’espera per entrar en una residència pública és de 436 dies de mitjana, la xifra més alta de tot l’Estat. A Barcelona pot arribar fins als 4 anys i a Manresa als 2 anys. Les places totalment públiques representen un 20% del total.

Dignificar la vellesa vol dir assignar més recursos per evitar els maltractaments i les actituds discriminatòries com l’edatisme que té repercussions negatives tant físiques com psicològiques. L’edatisme és la tercera causa de discriminació en el món.

Dignificar la vellesa vol dir moltes més coses, no és només una frase per recordar en determinades dates.