Marc Aloy estava visiblement emocionat en la roda de premsa on va anunciar que l’Ajuntament de Manresa adquirirà dues finques per construir-hi l’edifici definitiu de l’Escola Valldaura. Aquest és un projecte per al qual el republicà ha batallat durant anys i justifica l’aflorament d’unes emocions difícils de veure en els representants públics.

Els qui han tractat poc o molt amb Aloy saben que li escau l’etiqueta de gendre perfecte. De caràcter sec en els plens, però cordial, no nega un salut, gaudeix de la cultura, es manté en forma corrent per l’anella verda i la seva sípia amb pèsols fa bona pinta (l’he espiat un pèl a Instagram, ho reconec). Però de com és com a alcalde i quin és el projecte que vol per a Manresa, poques pinzellades se n’han pogut veure.

Després de guanyar les eleccions del 2019 per 10 vots i cedir el primer any de mandat a Valentí Junyent, l’arquitecte Aloy va assumir les regnes de la ciutat el juny passat, als 41 anys. La realitat, però, és que, de construir, poc. La covid-19 se li ha menjat el seu segon any de mandat i n’hi queda un i escaig que haurà d'esprémer.

Per saber la ciutat que vol Aloy, el pla que té, cal seguir les pistes. Fa unes setmanes, a través de Twitter, va fer seves unes paraules de Jan Gehl, en les quals l’arquitecte i urbanista lamentava que «durant anys, s’ha fet tot per acontentar els conductors de cotxes; substituir aparcament per bancs per seure i voreres més amples acaba tenint un efecte molt més positiu per a la ciutat». En la recent entrevista que li va fer aquest diari per la festa major, va afirmar que la Fàbrica Nova és la seva gran obsessió perquè «té un potencial enorme de transformació, de generar un nou centre de la ciutat, amb un parc». També va reconèixer que hi ha projectes aturats que espera desencallar i, segurament, convertir el Guimerà en una illa de vianants és un d’ells (serà aquest l’as que tot batlle es treu de la màniga just abans de les eleccions? Estarà a temps pels comicis de la primavera del 2023?).

Cada alcalde té el seu projecte de ciutat i els qui l’han sabut dur a terme han deixat empremta. Si el projecte d’Aloy és aquest, el d’una Manresa verda, que abandoni les gàbies de ferro i les places de formigó per unes voreres amples, flora i carrers per a les persones, que compti amb mi. Això sí, a més de bancs, a les voreres també hi ha d’haver arbres i a la calçada, res de forats. Té feina per fer i poc temps per demostrar que de veritat vol una ciutat més humana. La revàlida és aviat i pot tornar a ser qüestió de 10 vots.